Comentari de "Rellotge"

Al text "Rellotge" de Fuster trobem diverses idees, la principal és que el rellotge portàtil ha suposat una revolució per a la humanitat. Una altra idea és que encara que en l'antiguitat existien rellotges de sol, d'arena, etc., no formaven part de la vida humana. També es destaca que abans el temps no era tan important com ara, no hi havien horaris establerts sino que es guiaven pel sol i les seues necessitats. L'última idea és que ara els rellotges semblen un artefacte per mesurar i organitzar el temps però en realitat ens recorden com de fugaç és la vida i com s'apropa la mort.

Fuster utilitza adjectius i verbs valoratius com "banals", també ulititza les cometes per marcar intertexualitat i ficar exemples com les expresions antigues "Cotidie morior", "Maneo nomini". També utilitza la sentenciositat com la incertesa del viure. 

ARGAYA A.

[Si dius adjectius i verbs valoratius, has de posar exemples de cadascú. A més la sentenciositat es demostra copiant la frase completa com a exemple. 1,4 / 2]

Sociolingüística: les xarxes socials

Les xarxes socials, efectivament, promouen l'ús de les llengües minoritàries.

Gracies a les xarxes socials podem comunicar-nos amb gent de qualsevol part del món i parlar llengües que no es parlen de normal o en menys quantitat, com ara el valencià que es troba al número 75 de llengües parlades. 

Més de deu voltes m'he trobat amb videos en valencià a Tik Tok, fils a Twitter i també publicacions a Instagram. Aquestos exemples el que fan es promoure la llengüa i divulgar-la.

Gràcies a la diària comunicació dels joves mitjançant aquesta llengüa a les xarxes socials, podria pujar el nombre de persones interessades en parlar-la i per tant, de parlants, a més d'eliminar certs prejuís lingüístics.

ARGAYA A.

[1,95 / 2]

Comentari de "GENT"

Joan Fuster repeteix al llarg del text la idea principal: quan diem "la gent" mai no ens referim a nosaltres sino que ens estem dirigint a un grup de gent sense inclouren's. Una altra idea és la referència a pauraules que ens inclouen, és a dir, ens referim a nosaltres amb aquesta gent. Aquestes poden ser "poble", "societat" o "equip". Una última idea és la nostra il·lusió de que a vegades restem fora de aquesta "gent" però en som part sense adornar-se. 

Alguns dels recursos que utilitza Fuster són les cometes a "el meu poble" o "la gent" que són intertextualitat de cita, modalitzadors com "circumstancials" que són adjectius valoratius i verbs en primera persona per marcar-ne la seua presència, "ens fem la il·lusió". 

ARGAYA A.

[1,75 / 2]

Sociolingüística: les xarxes socials

Jo crec que les xarxes socials aiuden a promoure les llengües minoritàries, encara que depén de quina xarxa social parlem, per exemple, Twitter. Twitter va afegir el valencià (idioma minoritàri a Espanya) al seu catàleg de llengües disponibles per a comunicar-se.

Un avantatge és el fet de donar a conèixer la llengua a altres persones, ja que quan un castellanoparlant llegisca un tuit en valencià, li dona a conèixer una nova llengua. Altre avantatge és que les persones que utilizen el valencià a diari poden expressar-se amb la llengua que volen adequadament.

                               

[Hi faltaria una conclusió. 1,6 / 2]

        

Comentari Rellotge

Segons Fuster el fet de portar un rellotge tot el dia ha suposat una revolució en la societat i en la forma de pensar de l'home modern. Aquesta idea seria la principal, però també podem trobar altres com que en els antics rellotges de sol es feien inscripcions que deien coses relacionades amb la mort, indicant que el pas del temps acaba igual per a tothom. També defensa que en l'antiguitat el temps era menys important perquè no estava tan establert com ara, abans no tenien un sistema tan definit com ara i es guiaven més per la posició del sol o per les seues necessitats.

Fuster en aquest text fa ús d'adjectius i verbs valoratius com per exemple "lúgubre" i "banals". També utilitza les cometes per a marcar la intertextualitat i per a ficar exemples com quan està nomenant alguna de les inscripcions dels rellotges antics com "Cotidie morior", "Dum spectas fugio", "Maneo nomini", fuster també utilitza sentències lapidàries com per exemple "En el puny portem un adust indicador de la incertesa del viure i de la fatalitat de la mort."

[Quan anuncies les caracteristiques has de posar-ne sempre un exemple. T'ha faltat dels verbs valoratius una. 1,8 / 2]

Sociolingüistica: Experiencia personal

Un dia que vàrem arribar al meu poble en estiu, els meus pares i jo anàrem a comprar al supermercat per a omplir la nevera. En la tornada cap a casa passàrem pel forn i en entrar ens adonàrem que hi havia una xica nova al mostrador. Al poble normalment tothom parla castellà i valencià, normalment les persones majors són els que més l'utilitzen [quina?], però com que els meus pares i jo solem parlar castellà demanàrem el pa en castellà. Malgrat que la dona en sabia es notava que li costava i tenia una forma de parlar característica. A meitat de la conversa ens va dir si ens podia parlar en valencià perquè des que havia vingut del seu país que era Rússia, si no recorde malament, hi havia aprés millor el valencià perquè les dones majors del poble li parlaven solament en valencià, de fet el parlava millor que el castellà. Li vàrem comprar el pa i   n'anàrem un poc sorpresos, però sabent que la dona parlava millor el valencià que el castellà i fins ara quan anem li parlem en valencià sense problemes. Amb açò em vaig adonar que no hi ha una llengua que siga inferior a una altra solament que depenent d'amb qui et comuniques adaptes en quina llengua parles.

[1,9 / 2]

Sociolingüística: Experiència personal

 La meua família és de Romania, més concretament de la regió de Moldàvia, on es parla un dialecte diferent del romanés. La meua mare i la meua tia es van criar en aquest entorn moldau i per tant tot i que normalment parlaven romanés tenien un accent moldau.

Quan van créixer, la meua mare va vindre a Espanya i per tant no va tindre cap problema amb aquest dialecte. Però la meua tia se'n va anar a una altra regió de Romania on no es parla el moldau i quan va començar a parlar amb altres persones aquestes s'estranyaven i algunes, fins i tot, es reien d'ella perquè consideraven aquest accent més de poble i de gent més pobra. Açò va provocar en la meua tia un autoodi i va fer un esforç per abandonar aquest dialecte i hui dia parla amb l'accent de la seua regió.

[Hi falta una conclusió sociolingüística del tipus següent: "A causa dels prejudicis lingüístics de la gent, els accents regionals són ridiculitzats. No s'entén que una llengua és la manifestació i suma dels seus múltiples dialectes." 1,6 / 2]

Comentari de "Rellotge"

 Al text "Rellotge" trobem diverses idees, primer Fuster diu que la aparició del rellotge portàtil va ser una gran revolució per a la humanitat. Una segona idea és que en l'antiguitat tot i que existien rellotges de sol, rellotges d'arena, etc. no feien part de la vida dels humans com ara. I una tercera, i última idea, és que ara els rellotges semblen un artefacte inofensiu que ens és útil per a organitzar el nostre temps, però realment el que fa el rellotge és recordar-nos contínuament la fugacitat del temps i la proximitat de la mort. Això, segons Fuster ha hagut de fer-nos diferents respecte als nostres avantpassats.

Al text podem trobar també diversos recursos, els primers són els modalitzadors. Hi podem trobar substantius valoratius com "convicció", adjectius valoratius com "automàtic" o quantificadors com "quasi". Després podem trobar també l'ús de cometes, uns exemples són "històrics", que porta cometes perquè es refereix a la nostra història personal o "som per-a-la-mort" que es troba entre cometes perquè és una citació. I un tercer recurs és la sentenciositat, una sentència és, per exemple, "Cada cop que consultem el rellotge, rebem un impacte dolorós." 

               

[2 / 2]

Sociolingüística: Experiència personal

 Alexandre Ferrando González       2n Bat B

Hem de cambiar la forma

de parlar el valencià

Cada vegada hi ha menys persones que contesten en valencià, el que vull dir amb açò és que encara que nosaltres siguem valencianoparlants tan prompte algú ens parla (siga una pregunta, o que ens canvien la llengua mentre parlem), de seguida nosaltres ens adaptem i canviem l'idioma al seu. Aquesta dinàmica crea un problema, ja que fa veure que el valencià no té sentit parlar-lo i dóna la sensació que el parle molta menys gent. Jo m'he trobat en situacions que algú em parlara en castellà i jo ho continuarà i al final adonar-nos que els dos som valencianoparlants i des d'un principi hem començat en castellà per complaure a l'altra persona.

Està clar que hi ha gent que vol canviar les normes per llevar el Valencià per la simple sensació que no es gasta, encara que realment sí que es gasta. El que s'ha de fer és gastar-lo a les xarxes socials, ja que és on realment es veu la quantitat de parlants d'una llengua (a ulls de qui fan les lleis) i on es poden canviar la forma de parlar el Valencià.

[1,85 / 2]

Sociolingüística: Experiència personal

 Pense que les xarxes socials juguen un paper molt important a l'hora de donar visibilitat i imporàcia a tots aquells idiomes que no tenen una gran guantitat de parlants. Gràcies al seu poder divulgatiu les xarxes socials ajuden a mantindre viva la llengua encara que són mes importants per a les llengues minoritzades, ja que actuen com a suport de la llengua substituint la figura de l'estat que no els dona suport. En el cas del català esta situada com la 75 llengua més parlada del món, però gràcies a la gran influència que té el català es situa entre les 20 llengues més utilitzades a internet i això és molt positiu perquè ajuda a la seua normalització dins de la vida quotidiana.

En definitiva internet és una bona eina per a la difusió. i el manteniment de les llegues minoritàries.

[ 2 / 2 ]

Experiència sociolingüística

Fa dècades, la família de mon pare, d'origen aragonés, vas traslladar-se a València, concretament al barri del Carme.

La meua besàvia es va mudar ací amb els seus dos fills i tres filles, entre elles la meua àvia. Quan aquests van créixer, tots i totes van casar-se amb valencianoparlants, a excepció de la meua àvia. És lògic pensar que vivint a València a un barri de classe treballadora i amb parelles que feien ús del valencià, els germans de la meua àvia aprendrien la llengua i, en conseqüència, aquesta seria l'emprada a l'àmbit familiar. Tanmateix, la situació fou contrària. Els meus besoncles valencianoparlants només feien ús de la llengua en àmbits en els quals no existia cap conflicte lingüístic, és a dir, entre ells mateixos. D'aquest mode, els meus actuals oncles i ties són tots castellanoparlants i, paradoxalment, l'únic que ha adoptat el valencià com a llengua pròpia és mon pare.

En definitiva, a l'àmbit de la meua família, el valencià va sofrir un clar procés de substitució lingüística en el qual fou desplaçat quasi totalment pel castellà, a causa de la seua forta minorització en aquella època.  

[2 / 2]

Comentari de text: Covardia

Fuster defensa que "tothom és covard per comparació a algú altre", és a dir, per més temerari que sigues, hi ha una altra persona que pensarà que ets un covard; i que "el valent no és sinó un que té por i se l'aguanta", per tant, tothom té por, però cadascú ho administra com pot. Això explica la idea principal del text, que és: no cal que censurar ni condemnar a ningú perquè siga allò que nosaltres podem ser en alguna ocasió, en aquest cas: covards. 

Alguns dels recursos que es poden trobar en aquest text són: utilització dels dos punts per a presentar explicacions  o síntesi de les afirmacions ("[...] les accions del covard: la seva covardia" i "Per exemple: covards"), utilització de modalitats no assertives ("¿qui és que no ha tingut mai por?" i "Potser sí"), i altres com la utilització de cursiva per a restringir el significat ("valentia") i d'incisos entre guions per tal de matisar ("-i ho hauríem de voler-").

-Lucía Estévez Villa. 2n batxillerat B.

[1,9 / 2]

Sociolingüística: experiència personal

    Les llengües i els dialectes són part de la cultura del territori on es parlen, açò ho vaig aprendre quan em vaig mudar d'Uruguai a València, als 12 anys.

    Al principi em molestava que a l'institut m'obligaren a aprendre valencià per a passar d'any. El primer any d'ESO, l'assignatura d'aquest idioma estava exempta per a mi, però vaig anar a reforç de valencià com optativa, per decisió dels meus pares.

    Arribar a un país nou, amb altre dialecte del castellà i, a més, sense ningú més que la teua família, va ser difícil. I el fet d'haver d'aprendre un altre idioma no va ajudar gens.

    Però, al llarg dels anys em vaig adonar que és part de la cultura valenciana i que calia respectar-ho. No parle valencià, però puc comunicar-m'hi perfectament. En conclusió, he superat els meus prejudicis lingüístics.

-Lucía Estévez Villa. 2n baxillerat B.

[El terme "dialecte" que utilitzes és inadequat, ja que el valencià no és dialecte del castellà: 1,9 / 2]

Comentari de l'entrada "Gent"

 Joan Fuster repeteix durant tot el text la seua idea principal, que és que quan diem "la gent" ens referim a un grup de persones que no ens inclou. És a dir, que en dir 'gent' automàticament estem diferenciant-nos de eixa massa de gent. Per a denominar un grup de gent paregut però que ens incloga diem altres paraules, a les quals al·ludim quan diem "la meua gent", ja que Fuster ens recorda que  la paraula gent ens separa de la massa de gent de la que parlem.
En l'entrada, Fuster utilitza verbs en primera persona per marcar-ne la seva presència: "ens fem la il·lusió", matisacions entre guions "són els altres- i cadascú de nosaltres", i l'ús de les cometes constantment per a la paraula "gent" i els seus pseudosinònims "colla", "equip"..., per a indicar el paper que tenen aquestes paraules dins del propi text.

[1,9 / 2]

Sociolingüística: experiència personal

El grup d'amics de ma mare sol parlar en valencià. Està format per habitants de l'Horta (o com a molt de les llunyanes Xàbia o Gandia), per la qual cosa quan es van conéixer i van comunicar-se en aquest idioma per defecte al ser la seva llengua maternal. Pel contrari, la meva mare (tot i que ha viscut a València tota la vida) no es va relacionar amb cap individu que parlara valencià fins a l'Universitat, i des que va aprovar el Mitjà no ha tornat a utilitzar-lo. En vista d'aquest fet els seus amics s'adrecen a ella en castellà, tot i que quan parlen entre ells tornen al valencià. Ella sempre els recorda que l'entén perfectament tot i que no siga capaç de comunicar-se amb fluïdesa, però en el moment en que a meitat discurs la veuen, canvien immediatament al castellà. 

És evident que quan al conéixer algú et parla en un idioma, t'acostumes a aquesta llengua i es fa estrany parlar-li amb una altra diferent, però en aquest cas una sola persona arriba a canviar la llengua de tota la conversació sense que aquesta siga la seva intenció. Podem vore en exemples com aquests la subsconscient submissió [lingüística] que en molts casos de valencianoparlants veiem davant el castellà.

[1,85 / 2]

Comentari de "Covardia"

Fuster comença dient que la por és un sentiment que tothom ha experimentat en algun moment de la seua vida, i que inclús els valents la pateixen però ho són perquè la consegueixen ignorar. 

Continua amb la idea que qualsevol persona serà considerada covarda en comparació amb una altra que pense que la seua valentia és superior.

Finalment, conclou que no s'ha de censurar allò que tots sentim en certes ocasions i que la covardia no és cap excepció d'aquesta norma moral.

Al llarg del text podem trobar diversos recursos estilístics característics de l'autor: 

-L'ús d'oracions no assertives ("¿qui és que no ha tingut mai por?") a mode de preguntes retòriques per introduir certa idea al lector.

-La presència del lector perquè aquest se senta identificat i se n'adone que també ha sentit por ("Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu" o "no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió").

-L'ús de cursiva per indicar, en aquest cas, la subjectivitat del terme ("valentia").

[1,8 / 2]

Sociolingüística: experiència personal

El primer any que vaig estar als Estats Units, com qualsevol altra persona que viatja a un altre país on no es parla la seua llengua, em va costar apropar-me als altres per tal d'establir tot i que sigui una petita conversació. Les primeres setmanes em vaig sentir totalment fora de lloc, però a poc a poc vaig fer alguns amics amb als que, per necessitat, vaig aprendre a parlar anglés ràpidament. Però em vaig sorprendre molt un dia, quatre mesos entrat el curs, quan un del meu grup d'amics començà a parlar en espanyol. Em va sorprendre perquè ell sabia que jo parlava castellà, però no s'havia dirigit cap a mi en el nostre idioma fins a eixe moment. Supose que, tot i que l'espanyol és parlat per moltes persones a Florida, on jo vivia, segueix sent una llengua minoritzada i els prejudicis lingüístics feien al meu amic sentir-se incòmode parlar en espanyol amb mi davant de la resta de persones.

[2 / 2]

Segon comentari de text: rellotge

L'autor introdueix la idea que els rellotges portàtils han sigut una de les més profundes revolucions de la humanitat i de la vida. Si ens adintrem [endinsem] en la trajectòria del rellotge, existeixen els més vells (els de sol, d'arena…) que portaven gravades inscripcions de l'anunci de la mort i que recordaven la fugacitat del temps. Després d'aquesta idea, Fuster torna a la societat actual per exposar que hui dia el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps és un recordatori constant de la  fatalitat de la mort i del pas del temps. En l'antiguitat, el temps tenia un caràcter menys immediat ja que no estava dividit en fraccions de velocitat incomprensibles. 

A aquest text podem trobar diferents recursos que utilitza Fuster. Primer, fa ús de cometes. Açò ens pot mostrar, per exemple, la intertextualitat com a "som per-a-la-mort" poden també reduir una expressió a una sola paraula, com "històrics" (limitada a la història personal). A més, introdueix adjectius i verbs valoratius com "lúgubre" i "afavorir". L'autor nombra oracions no assertives, com: "Sospito que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de paret", oració dubitativa.

[1,9 / 2]

Sociolingüística: experiència personal

Quan era més menuda, farà uns 10 anys, em quedava sorpresa cada vegada que algú no canviava la llengua al parlar amb una persona de diferent llengua que tu. Per exemple, el meu iaio mai deixava de parlar valencià, encara que els altres parlaren castellà. Jo no entenia per què si mon pare parlava castellà, ell contestava en la seua llengua natal. 

Més tard, quan jo era conscient de que el català formava part de les llengües minoritzades, vaig comprendre el que feia el meu avi. Decidí preguntar-li i em va contestar: filla meua, no cal que canvies la teua llengua perquè els altres et van a entendre, no obstant això, canvia-la si no saps que eixa persona no sap ni el que dius. 

Des d'aquell moment, vaig deixar de tindre autoodi per la meua llengua, vaig deixar enrere els prejudicis lingüístics i vaig fer front al conflicte lingüístic que es viu al nostre país. Vaig començar a ser una nova persona. 

[Pots canviar el concepte de "llengua natal" al de llengua primera o materna, ja que no es naix amb una llengua. 1,95 / 2]

Sociolingüística: Experiència personal

L'aparició de les xarxes socials ha suposat un gran impuls per a les llengües minoritàries ja que funcionen com un aparador que reflecteix la situació actual de les llengües.

Encara que puga paréixer insignificant, el fet que una llengua minoritària tinga un parlant popular que utilitze activament les xarxes socials tot i que no tracte temes sociolingüístics ajuda a equilibrar la balança del conflicte lingüístic, ja que ajuda a visibilitzar la llengua i anima la resta de parlants d'aquesta a emprar-la més freqüentment. A més, està demostrat que vore la teua llengua present a les xarxes socials t'incita a usar-la també en un context on la discriminació lingüística i l'autoodi són quasi inexistents, como ocorre a la Marina Alta.

En definitiva, l'ús que fem de les xarxes social influeix de manera capital en la salut de la nostra llengua i és l'arma més poderosa que tenim els seus parlants per acabar amb el conflicte lingüístic.

[2 / 2]

Covardia

 Idees principals

La idea principal d'aquest text és que no s'ha de censurar, ni condemnar a algú per ser covard, ja que el teu mateix podràs ser-ho en alguna ocasió.

Una altra de les idees és que tothom és covarda si és comparat amb una altra persona.

Finalment, el text també destaca que el valent no és el que té por, sinó el que té por i ho supera.

"Xenofòbia", de Joan Fuster. Comentari de l'entrada.

XENOFÒBIA

Idees principals:

Del text xenofobia en podem extraure tres idees, la primera es la definició de xenofobia, que es com diu Fuster, “l’odi a l’estranger”. 

L’autor estableix com a segona idea, el fet de que hagin sigut els mestres qui normalitzaren aquesta xenofobia partint de la base del franquisme.

Per ultim, l’autor explica que gràcies al turisme de finals dels cinquanta i el contacte amb altres cultures esta ajudant a llevar definitivament aquest rebuig cap als estrangers.

Recursos: 

Fuster utilitza diferents recursos en els seus textos, començant per les cometes com en “patria” o “estrangers”, a més dels contrastos com: “el foraster es presenta com a client” o “Monsieur Chauvin es un animal perillós, però també una tranquilitzadora reserva energètica.”

Pel que fa a la modalització, trobem adjectius valoratius “crims salvatges” o “poemes preciosos”. També substantius valoratius: bestieses.

Comentari de "Rellotge" (Diccionari per a ociosos)

 Segons Fuster la utilització dels rellotges portàtils va esdevenir una de les revolucions més profundes de la vida humana, ja que malgrat que abans existien rellotges d’altres tipus com ara els d’arena o els de sol, que portaven inscripcions filosòfiques que feien referència a la mort i al ràpid pas del temps, ara l’home té contínuament al seu abast un artefacte que li ho mesura tot i que és més penetrant que qualsevol d’aquelles frases àrdues. Per a Fuster el rellotge portàtil hui dia ens indica subliminarment la incertesa del viure i la fatalitat de la mort, ja que els humans som temps i el temps s’escola. Segons sembla, l’home del passat no estava acostumat a aquesta constant advertència i és per això que Fuster pensa que som una mica diferents dels nostres avantpassats.

Al text de “Rellotge” apareixen adjectius i verbs valoratius: “No porten inscripcions altisonants i filosòfiques”, (línia 23) i “Però juguen un paper en la nostra vida que no tenia precedents” (línia 22). A més trobem com a recursos una modalitat oracional variada en forma de dubte: “Sospito que tot devia ser ja una mica distint”, on Fuster expresa la seua sospita sobre el canvi que va comportar la introducció del rellotge de paret. Per últim podem observar un contrast: “El temps, llavors, era un magma obscur… Ara, per contra, el rellotge ens dona el temps traduït a minuts i a segons”.

Comentari de l'entrada "Rellotge"

Fuster introdueix el text amb la idea que els rellotges portàtils han estat una de les revolucions més profundes de la vida i de la humanitat. Si viatgem per la història del rellotge, ja els més vells (els de sol, d'arena…) portaven gravades inscripcions que recordaven la fugacitat del temps i l'anunci de la mort. Després d'aquesta segona idea, tornant a la societat actual, Fuster exposa que hui dia el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps s'escola, és a dir, és un recordatori constant del pas del temps i la fatalitat de la mort. Antigament el temps no estava dividit en fraccions de velocitat incomprensible i aleshores tenia un caràcter menys immediat.

A l'entrada trobem diversos recursos. Primer, és habitual l'ús de cometes. Aquestes poden mostrar, per exemple, la intertextualitat com a "som per-a-la-mort" poden també reduir una expressió a una sola paraula, com "històrics" (limitada a la història personal). Sorgeixen també diversos adjectius i verbs valoratius com "lúgubre" i "afavorir". Fuster fa ús d'oracions no assertives, com per exemple, "Sospito que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de paret", oració dubitativa.

Rellotge

Rellotge

En primer lloc Fuster ens compara un rellotge actual amb el rellotge de sol i d'arena i anomena que aquests rellotges antics tenien inscripcions que recordaven la brevetat del temps i l'anunci de la mort. Després ens parla de la diferència de com eren abans les relacions entre les persones i la importància del temps, mentre que ara ens fixem en el pas del temps en minuts i segons basant la nostra vida en ell. Abans estava controlat pel dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de les gestacions dels animals.

Podem trobar recursos com l'ús de cursiva, cometes o diverses oracions no assertives i paraules que redueixen una frase o et claven en un context com "gnòmica" o "memento" que fa referència a un recordatori.

Comentari de la entrada "Lectura"

Lectura

Idees: Fuster fa una crítica ??? la gent que considera culta i que defuig dels llibres recents amb "l'excusa" que per entendre la literatura actual han d'haver comprés la literatura del passat. Llegir no és fugir si no és comprendre als altres i a un mateix, per a comprendre el nostre temps i també el passat.

Recursos: Dos dels recursos més utilitzats per Fuster en aquesta entrada són les cometes i els guions. Les matisacions entre guions són molt comunes per a donar dinamisme al text i que, junt amb les frases breus i senzilles, fa que resulte més fàcil de llegir. D'altra banda les cometes, també un recurs abundant al text, són utilitzades per Fuster en reproduccions textuals que vol remarcar amb ironia. Exemples són: "La música, diuen, és un art «abstracte» - una arquitectura de sons -", "El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent «modern», «actual»."

Comentari de l'entrada "Lectura"

 

Idees: Fuster planteja que en la societat actual es pot observar una clara tendència a defugir de la realitat immediata que resulta desagradable i que un exemple representatiu és la lectura. En la primera idea defensa que malgrat que hi ha qui rebutja la literatura actual i només té en compte els clàssics, este pensament és absurd perquè el que fa atractiu un llibre és precisament el fet que siga modern o que almenys seguisca tenint certa vigència. Continua dient que hi ha dos tipus de lectors antagònics: el que llig per evadir-se del món real i el que ho fa per entendre'l millor; i que, paradoxalment, en lloc d'emprar la lectura per equilibrar les preocupacions del món fantàstic i del real cada persona llegirà sobre aquells temes que li preocupen més extenent així els seus pensaments a la lectura. Per últim, conclou afirmant que la lectura és seguir vivint i que cadascú ho fa com vol.

Recursos: Empra les cometes per marcar la ironia quan es refereix per exemple a gent "culta" que renega de la literatura actual. Hi ha múltiples exemples de sentenciositat per a referir-se al concepte de lectura o al sentit que aquesta té per a les persones ("Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps."). Podem trobar també gran quantitat d'exemples de modalització: adjectius com "essencials" o "abstracte" , substantius com "evasió" o "clàssic" i verbs com "defuig" o "destacar".

Idees i recursos del text 'Covardia'

La idea principal és que tothom ha pogut ser covard al llarg de la seua vida, ja que no ens hem d'oblidar que tothom ho és en comparació a un altre individu i que serà impossible que mai un individu considere la nostra valentia com una inferior a la seua, cosa que ens convertirà en un covard per a aquest. Finalment, aconsella que no s'ha de censurar a una persona per allò que un dia pots ser tu, com per exemple un covard.

Al llarg del text, Fuster empra diversos recursos. Trobem que hi ha presència del lector en algunes parts del text (''no censureu, no condemneu ningú..'' i ''ja podeu ser tan temeraris com vulgueu''), també empra l'ús de la cursiva a la paraula valentia per ressaltar la seua importància al text, encara que pense que també siga per ressaltar la ironia. Per acabar, Fuster també fa ús d'una pregunta retòrica perquè el lector s'ho planteje (''Qui és que no ha tingut mai por?'').

Comentari de l'entrada "Gent": temes i recursos

 

Al text “Gent” de Joan Fuster, l’autor ens introdueix algunes idees d’aquest concepte. Per començar, quan diem gent, ens referim als altres i, per tant, no volem aludir-nos a nosaltres mateixos. Cita que per definició, “la gent són els altres i no jo”. A continuació, també escriu que hi ha altres conceptes en què si que ens incloem a nosaltres mateixos com: colla, poble, societat, partit... és una mena d’inclusió. A més a més, “gent” sol ser dit pels mateixos que ho han fet i en dir-ho, es desentenen de l'acció, per exemple: la gent cridava. Per finalitzar, Fuster fa la seua aportació i ens diu que no hi ha dubte que la gent són els altres, i cadascú de nosaltres.

En aquest text podem trobar diferents recursos. Un d’ells és l'ús de cometes. D’una banda, l'utilitza per a nombrar la intertextualitat d’un emisor desconegut («la gent cridava»), d’altra banda, l’utilitza per a canviar-li el significat a algunes paraules; matissa amb l’ús de guions (mai -o quasi mai-) i per finalitzar remarca la presència del lector amb verbs en primera persona del plural (“només se’ns fa evident”, “en la mesura que arribem”). 

Cometari: Escepticisme

Joan Fuster defensa amb sis arguments l'escepticisme. Els classifica segons els diferents espais de la vida, i en destaquen tres; l'aspecte intel·lectual on expressa que els escèptics són sempre persones raonables que abracen la raó; l'aspecte literari, l'escèptic no és compatible amb la poesia lírica, l'oratòria i la metafísica???sempre que intente utilitzar-les o comprendre-les acabara sense aconseguir-ho; l'aspecte polític, l'escèptic no pot fer una revolució, podrà planejar-la o concloure-la i mai induirà als altres a l'odi ni la resignació.

Es poden destacar diversos recursos com la utilització de punts i guions per a crear un ambient conversacional, l'ús de la cursiva per recalcar els títols dels seus arguments que sempre vénen acompanyats amb frases curtes de caràcter sentenciós que ajuden a comprendre el pensament de l'autor.

 

Escepticisme: Idees principals i recursos

Fuster defensa l'escepticisme amb diferents arguments.

Primerament com a concepte intel·lectual. Posa de manifest que les persones escèptiques pensen de manera enraonada i cautelosa. Segudament el cataloga com a concepte moral, diu que un escèptic no serà mai part d'un corrent ??? massiva i en relació amb aquesta idea, exposa el caràcter social del terme en relació amb les actituds d'un escèptic amb la resta del món, i en cap circumstància intervindrà en la vida dels altres. Fuster també proposa l'esceptisime com aspecte polític, on els pertanyents al terme no portaran mai a una revolució ni induirà a l'odi en cap individu. L'aspecte tècnic intrínsec proposat per l'autor ??? la seua definició d'un escèptic com a algú que tracta de viure el moment i és conscient de la seua posició en la història.

Darrerament, l'última idea proposada, és la de l'aspecte literari del terme, el qual és incompatible amb la lírica, metafísica ni l'oratòria, ja que la visió àcida del món d'un escèptic impedirà que recite un discurs sense que el mateix discurs faci dubtar del que està dient a l'orador.

RECURSOS:

Fuster fa ús de frases lapidàries i sentencioses de la definició del terme.

També utilitza punts, frases curtes i concises.

Per últim en el vocabulari tracta d'ampliar el significat de les paraules. 

Covardia

Una de les idees principals de l'entrada és que no és possible trobar una excusa per a justificar les accions d'una persona covard, ja que tots hem tingut por en alguna ocasió. D'altra banda, totes les persones en comparació a unes altres són covardes pel fet que el que un individu considera valentia altra pot considerar-lo una cosa normal o una valentia inferior. Finalment, Fuster aconsella que la gent no siga hipòcrita, que no censuren allò ??? en un futur puguen convertir-se.

Al llarg del text Fuster fa ús d'una sèrie de recursos variats. Un dels recursos que utilitza és l'ús de la cursiva "valentia" que en aquest cas a part de ressaltar la importància de la paraula també li aporta ironia al context de la frase. Un altre dels recursos als quals recorre Fuster és la sentenciositat: "no condemneu ningú perquè siga allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió". Finalment, l'ús de les frases curtes i senzilles és característic de l'estil fusterià i l'utilitza per a fer la lectura més amena per al lector.

Comentari de l'entrada "Xenofòbia"

    

    La idea principal del text és: "l'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i a tot arreu, [...] i perdurarà per molt de temps encara", sent cada estranger un enemic potencial. Per a Joan Fuster la causa d'aquesta idea és el fet que la xenofòbia és ensenyada pels mestres a l'escola. També la identifica com una forma de patriotisme, ja que la gent només arriba a sentir-se'n "patriota" quan es troba amb els seus veïns. [NO]

    Alguns dels recursos que es poden trobar en aquest text són: sentenciositat ("l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara" i "ni que sigui mentre els Estats tinguin escoles obertes..."), utilització de cometes per a restringir el significat ("pàtria", "estrangers" i "xenofòbia"), i, també, utilització de dos punts per a explicar la seua idea ("en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial" i "no sé si el turisme acabarà esmussat la xenofòbia: ho dubto").

Comentari de l'entrada "Rellotge" : temes i recursos

 RELLOTGE

En aquest fragment podem observar una gran quantitat de recursos diferents. Trobem una oració que diu: "Cada cop que consultem el rellotge, rebem un impacte dolorós" on Fuster fa un contrast amb l'antiguitat, ja que abans vivien el temps amb més tranquil·litat, a través de les estacions de l'any, la nit i el dia, etc. Mentre que, hui en dia mirar el rellotge ens provoca estrés, ansietat i de vegades s'apodera de nosaltres.

Podem trobar al text també l'ús de cometes i cursiva: en explica acadèmicament que som històrics, on fa referència al fet que el temps passa i amb ell la nostra vida, en la qual farem la nostra pròpia història. A més a més trobem una gran quantitat d’adjectius modalitzadors com: penetrant, esmolat, admonitori.

Per finalitzar, Fuster vol esmentar tres idees prou clares sobre aquest concepte. La primera és que el sentiment del temps ha canviat d'una manera notable en l'home. L'ús dels rellotges portàtils ha sigut una revolució profunda per a la humanitat ja que sempre estem pendent de l'hora i allò pot generar estrés. La segona  és que antigament, els rellotges de sol recordaven com passa de ràpid el temps i anunciaven d'alguna manera la mort. L'última idea esmenta que aquest concepte ha variat al llarg de la vida. Anteriorment, la gent anava relaxada perquè no tenia cap hora concreta fixada, actualment, cada vegada que mires el rellotge, reps un impacte dolorós.

Comentari de l'entrada "Gent"

En aquest text, Joan Fuster primer planteja que quan emprem la paraula "gent" no volem aludir a nosaltres mateixos, al resistir-nos a la indeterminació d'un grup, encara que pertanguem a aquest. Després estableix que, a diferència d'altres paraules com ara "poble" o "colla", aquest mot intercala una distància distintiva entre el qui el pronuncia i el grup a què es refereix. Finalment, l'autor conclueix que "la gent són els altres- i cadascú de nosaltres"  ???.

A l'entrada trobem que l'autor empra recursos com l'ús de les cometes i la cursiva ("la meua gent") per a remarcar la intertextualitat; inclueix verbs en primera persona del plural per a marcar la presència del lector ("ens resistim a veure'ns sumits", "no acceptem de reconéixer-nos-hi"); i matisacions entre guions ("mai -o quasi mai-", ",en general,") per a aclarir algun aspecte del text.

Xenofóbia

La xenofòbia és un sentiment que es genera per culpa dels conflictes de les persones d'un país amb els del país veí, ja que siga per conflictes bèl·lics o simples friccions s'enfronten. El patriotisme és una manera de xenofòbia i al mostrar els estrangers sentiments patriòtics cap al país d'origen es pot percebre com una amenaça potencial. L'augment del turisme fa que disminuïsca la xenofòbia gràcies al fet que afavoreix el coneixement d'estranger i fa que s'acostumem i deixem de percebre'ls com a enemics. Fuster no creu que es puga eliminar completament la xenofòbia perquè sempre existira aquest tipus de rebuig en altres àmbits.

 

Recursos

Sentencia lapidaria:"tota xenofíbia contesta amb una altra xenofóbia,..."

intertextualitat: , ja que tots som "extrangers" per a algú. aquesta frase ha estat utilitzada desde sempre.

utilitzacio de les cometes per a acotar significats.

Comentari de l'entrada "Escepticisme": temes i recursos

Temes:

Fuster en favor de l'escepticisme el defensa amb sis arguments els quals els desenvolupa amb poques linees. D'aquestes, destaquen tres: l'aspecte intel·lectual, on defensa que els escèptics sempre intentaràn trobar la raó de les coses; l'aspecte moral, afirma que són els únics que poden acabar amb les persones ignorants i a més, sempre intenten fer ironies amb criteri; l'aspecte social, mai intentarán destacar per damunt de ningú, sinó que es limitaran a seguir el que en eixe miment siga correcte.

Recursos:

Hi podem desctacar cuatre recursos: l'us de les paraules en cursiva per a destacar els arguments que fa per a defensar l'escepticisme, aquestes frases curtes les acompaña amb un caràcter sentenciós que ens permet veure el que pensa l'autor, l'utilització que de frases breus i senzilles que fa fàcil intrepretar les idees que vol transmetre, l'ús de guions fa que la lectura siga més amena i conversiacional.

Comentari de l'entrada "Gent"

Segons Joan Fuster, quan diem "la gent" ens referim a altres i no ens incloem mai. Una altra idea és que també hi ha paraules que ens inclouen a nosaltres també, com "poble", "societat" o "equip" i una última idea és que nosaltres ens fem la il·lusió que restem al marge de "la gent", però no ens adonem que hem fet part d'aquest conglomerat moltes vegades.

Per altra part, podem trobar diversos recursos en aquest text, alguns d'ells són l'ús de cometes en "la gent" o "el meu poble", per exemple, que són elements d'intertextualitat de cita. També hi ha elements modalitzadors com "amorfes" o "circumstancials" que és un adjectiu valoratiu o "mentalment" que és un adverbi valoratiu i elements de matisació, entre guions o  cometes, "mai-o quasi mai-, en general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos".

Comentari de "Xenofòbia"

La xenofòbia ha sigut un dels problemes més antics de la historia humana. És tracta d'un pensament que provoca un rebuig agressiu e irracional als estrangers. Fuster relaciona aquest terme amb el patriotisme, ja que guarden una similitud i és la diferenciació d'un mateix respecte a un altre sòls pel territori. Per a considerar-se patriota es necessari señalar a altres com a estrangers i de la mateixa manera ells amb tu. És posible que el turisme estiga a poc a poc eliminant aquesta actitud, pero l'escritor defensa que mentres haja ensenyament, la xenofòbia perdurarà durant molt temps. Encara és pitjor la situació actual, comenta l'autor, perquè ja no és simplement un conflicte entre pobles, sinó el de nacions enteres. A dia de hui i en algunes àrees del mon aquestes segueixen lluitant per defensar aquesta idea tan estúpida i primitiva.

Recursos

Aclariments

: ara el foraster se'ns presenta com a client. / : ho dubto.

, al foraster, / , sempre i a tot arreu, /  , probablement imprescindible, / , al seu torn,

Sentencies

Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofobia,

Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, 

Comentari de l'entrada "escepticisme"

 Joan Fuster en aquest text defensa l'escepticisme, donant-hi diferents aspectes on juga diferents papers. En l'aspecte moral Fuster assegura que l'escepticisme és l'única via per a corregir els fanàtics i que el sarcasme n'és un mètode molt útil per a aquest fi. També destaca en l'àmbit social que un escèptic mai no matarà algú, si més, no tampoc serà l'heroi de cap situació. També reserva únicament per a l'escèptic la sensibilitat al present, al temps que li lleva la capacitat d'abstracció.

En aquest text podem observar una constant recurrència als guions per a matisar les asseveracions que fa sobre la figura dels escèptics. Aquestes asseveracions estan fetes en un estil conversacional que fa la lectura més entretinguda juntament amb la ironia que acompanya a aquest estil en cada un del les curtes discursions sobre un dels aspectes de l'escepticisme, que també estan formades per frases curtes i directes.

Comentari de La plaça del Diamant

 Comentari fragment la Plaça del Diamant

"No en tenia ni cinc per a anar a comprar salfumant. L'adroguer de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos dolent sinó perquè li feia por amb tants milicians com havien vingut a casa"

Aquest fragment ocorre quan Natàlia està tan pobra i ho està passant tant mal que decideix anar a l'adroguer per comprar salfumant per a matar als seus fills i per a suïcidar-se ella mateixa i així deixar de patir. Volia clavar-se un embut i tirar el salfumant per ell. Finalment, acaben casant-se el que l'ajuda molt per a superar tots els seus problemes, ja que també li dóna un treball.

En aquest fragment apareixen diversos llocs com és el carrer mentre va cap a la drogueria, també es nomena un tren, però la part més important és la drogueria on està l'adroguer. Òbviament apareix Natàlia i l'adroguer, però també apareixen nens i una dona al carrer.

El símbol que hi apareix és l'embut amb el qual Natàlia volia matar als seus fills i a ella mateixa per a deixar de patir a causa de la seua situació econòmica i a la postguerra. L'embut en ficar-se a l'inrevés pareix un con que cada vegada es fa més menut, aquest representa l'angoixa que pateix Natàlia i com va augmentant segons va passant la història.

Fragment de "La plaça del Diamant"

 pags 93-94-95

Ens van fer unes fotografies amb Quimet sentat i jo d'en peus ... que fos el dia d'abans per tornar  començar, tan bonic.

Aquest fragment tracta de la boda d'en Quimet i Colometa, a l'inici d'aquest fragment es fan variades fotografies i quan acaben van al monumental per a menjar amb els convidats.

Com aquests dos havien tardat molt, ja no en quedaven olives ni anxoves. Quimet es queixa de que són uns maleducats ja que no deixaven menjar i comença a renyir al Cintet.

Una estona després començen a ballar i en Mateu porta a Colometa com si fos una ploma. Més tard balla amb tots els homes qui regalen puros al Quimet i arriba més gent, un pacient d'apendicitis i els doctors, un home que apunta en una llibreta amb quantes nòvies ha ballat...

Al final del dia Colometa vol que el dia es torne a repetir de tant bonic que ha estat.

Després d'aquest fragment, l'història continua amb la reforma de la casa d'en Quimet i la Natàlia.

En aquest fragment es mostra la realitat d'una boda d'aquesta època i de la poca quantitat d'invitats que hi havia. Aquest capítol acaba bé ja que la Natàlia està feliç.

ARGAYA A.

Fragment comentat de "La plaça del Diamant"

 «Tot era igual, però tot era bonic. Eren uns coloms que no empastifaven, que no s'espuçaven, que només volaven aire amunt com àngels de Déu»

El més important i significatiu són els coloms. Els canvis i l'evolució que experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista mentre que els altres personatges importants es relacionen d'una altra forma amb aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el símbol de la seva vida amb ell.

Quan els coloms arriben a casa de la parella els gran problemes comencen. Els coloms envaeixen progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat i, més endavant, la casa. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren al a vida de la Natàlia i imposen la seva voluntat.

El coloms tenen un doble significació profunda: la llibertat i empresonament de la protagonista. El fet de l'alliberament del coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la brutícia i les pudors que causen provoquen una gran angoixa, un desequilibri i, en definitiva, un tancament de la protagonista.

Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l'element que la simbolitza, els coloms, trencant, d'aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. Natàlia sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l'últim colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat tot just tancat, es veu en la metamorfosi d'un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva vida amb el seu primer marit.

El record angoixant i neguitós dels coloms millora al final de la novel·la, quan comença a refer-se dels sotracs de la guerra. Casada de nou i convertida en senyora Natàlia, el record dels coloms s'idealitza. Un clar exemple, és quan Natàlia explica la història dels coloms a una dona al parc la història no té res a veure amb la realitat.