Joan Fuster repeteix al llarg del text la idea principal: quan diem "la gent" mai no ens referim a nosaltres sino que ens estem dirigint a un grup de gent sense inclouren's. Una altra idea és la referència a pauraules que ens inclouen, és a dir, ens referim a nosaltres amb aquesta gent. Aquestes poden ser "poble", "societat" o "equip". Una última idea és la nostra il·lusió de que a vegades restem fora de aquesta "gent" però en som part sense adornar-se.
Alguns dels recursos que utilitza Fuster són les cometes a "el meu poble" o "la gent" que són intertextualitat de cita, modalitzadors com "circumstancials" que són adjectius valoratius i verbs en primera persona per marcar-ne la seua presència, "ens fem la il·lusió".
ARGAYA A.
[1,75 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada