Text creatiu: "Encendre el calfador"

Encendre el calfador pot ser un procés vital de gran importància, diria que inclús comparable a tindre descendència.

Primer de tot, cal obrir la clau de pas del gas, tot deixant que pel calgador fluïsca l'energia necessària per poder dur a terme la funció per la qual va ser concebut. Seguidament, s'haurà de pressionar el botó que provoca una espurna dintre del calfador per enllestir-lo perquè puga afrontar la seua breu però intensa jornada laboral, a l'igual que els esportistes calfen abans dels partits. Si el calfador no reacciona, com és habitual, caldrà apretar repetidament el mateix botó acompanyant el moviment amb bufits intermitents al forat del calfador per tal d'ajufar-lo, com quan bufem les veles del seu aniversari.

Per últim, serà necessari apretar cada cert temps i de forma periòdica un nou botó (el funcionament del qual desconec) que pareix ajudar el calfador en el desenvolupament de la seua tasca, obrint l'aixeta per comprovar si el ritual de preparació ha funcionat.

En una d'aquestes proves, el calfador s'encendrà per complet produint un so inconfusible que provocarà un gran plaer en les oïdes del subjecte que acompanye el protagonista en aquest peculiar procés.

Text creatiu

Estan desapareixent llengües a la Comunitat Valenciana? I si és així, per què aquestes llengües ancestrals, i ara amagades, están en perill d'extinció?

En l'última dècada, les influències socio-culturals entre societats diferents i el constant augment del turisme i les xarxes socials, ens ha generat una consciència més global, i que ens ha fet deixar de banda els nostres arrels, costums i llengües. És be cert, com cita al seu text Brauli Montoya, que les llengües, de la mateixa manera que els seus parlants, ha de tindre un principi i un final. Però aquest procés pot ser alentit si s'incentivara l'ús d'aquestes llengües en els àmbits socials i culturals on van ser creades, és a dir, als pobles i ciutats on encara queden restes de les seues pròpies llengües. És clar que, encara que el poble hi tracte de reflotar-la, sense l'ajuda de les institucions i alts càrrecs, que són els principals causants d'iniciar el bilingüisme interferint sobre les estructures lingüístiques, no es podrà detindre per recuperar el procés de bilingüització d'una societat.

Pot ser, mitjançant actes culturals, xarrades a les aules o el conscienciament dels mes joves sobre la importància del seu ús, puguen ser una bona ferramenta per tornar a escoltar aquestes llengües ocultes pels nostres carrers.

text creatiu

 Quan naix el sol, les xicotetes espurnes de llum il·luminen el paisatge. La nit és molt obscura i pareix eterna, mai saps en quin moment eixirà el primer raget de llum, cap persona s'ho espera. Eixe moment, quan apareix la llum, ocorre molt lentament i fins que no arriben a ser dotze del matí no s'aprecia la intensitat de la presència del sol.

Els primers instants de llum tènue provoquen sensacions de vida i tots els éssers vius comencen a prestar-li atenció a les trompetes que anuncien l'arribada del sol. La llum creix molt lentament i des de la mar s'escampa suaument cap al paisatge i les ciutats. El petit reflex en els cristalls pareix que penetra de tal manera que l'obscuritat cobra vida.
A mesura que el sol puja, les xicotetes espurnes que s'allunyen de la mar semblen plorar. Recorden els temps passats quan eren especials per ser les úniques que donaven vida, ara han de prendre a compartir el protagonisme.
El sol ja es troba quasi en el centre del cel. Sembla que se sent poderós, però no és més que una disfressa perquè el món no s'adone de la seua inseguretat, el sol també és insegur. Ja ha arribat el moment de la coronació, el sol s'ha col·locat en el seu tron i ha agafat el seu ceptre per governar la vida.

El viatge a l'estòmac d'un tros de carn.

 Quan empalem un tros de carn, aquest sap que no trigarà gaire a caure en aquella fosca trituradora, on poc després d'haver sigut esmicolat haurà de recórrer un llarg túnel on unes parets viscoses el faran avançar sense que ell no tinga que fer res, i que al final caurà en aquell llac qui el convertirà després d'unes hores, en no res. La carn ja punxada, contempla a poco apoco tot el que té al voltant mentre que puja pels aires lentament com si fos un ascensor on el seu destí ni acabara mai. És sorprenent tot el que arriba a vore, mai ho haguera pogut imaginar. En una d'estes mirades veu les seves companyes girafes sobre una plataforma blanca molt fina, i al seu costat uns altres aliments que juraria haver vist quan ella i les seves companyes estaven juntes ajudant a conformar el múscul d'un ser viu. Seguia recordant aquelles sensacions quan de sobte el ascensor xoca amb una cordillera de columnes blanques desitjant fer el seu treball. Aquestes columnes demanen ajuda a una espècie de babosa rosada que agarra la carn i la col·loca en la posició perfecta perquè comences la tortura. El tros es deixa, sap que no hi pot fer res. Després d'haver passat deu segons eterns i haver sigut convertida en una bola de neu de color marró, unes parets l'empenten en harmonia fent que el seu descens siga càlid i suau. Ja veu la llum, o millor dit, ja veu el llac àcid que la transformarà en un altre tipus de vida, sense pensar-ho es llança i nota com a poc a poc, s'apodera d'ella i abans que poguera gaudir aquella sensació: xof, ja no és res.

Comentari de "El verí del teatre"

Comentari de "El verí del teatre"

 

1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

Aquest fragment ocorre entre el principi i la meitat de l'obra, quan desprès d'estar Gabriel una estona esperant i haver begut el vi que contenia la droga, el criat li diu que és ell el Marques i que ha aconseguit enganyar-lo simplement canviant-se la roba i parlant de forma una mica menys fina encara que Gabriel li nota la bona manera de parlar. Ell no s'ho creu aleshores el marques encara vestit de criat, decideix canviar-se la roba i ficar-se la seva, la de Marques. Quan per fi acava creguen-se que és el marques, canvia la forma de dirigir-se a ell i li demana perdó per haver-lo parlat amb superioritat quan encara creia que era un criat.

2. Quines característiques presenta el personatge Gabriel? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?

Gabriel és un actor jove que es dedica al teatre. A causa del la seva aparença externa és irrellevant com que el caràcter realista de l'obra ho fa innecessari. Quant al caràcter, Gabriel està marcat per la seva categoria social inferior i pel seu orgull professional.Gabriel no canvia al llarg de l'obra, però si li canvia l'actitud, ja que Quan pensa que el marques és un criat el tracta de forma despectiva, i desprès, quan se'n adona que és el marques, el tracta amb respecte i cordialitat. Al final, en saber que ha sigut enverinat, actua de forma dramàtica i sotmesa als capricis del noble.

3. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

En tota l'obra apareixen dos eixos temàtics remarcables. El primer són les categories socials (heu podem veure al fragment), ja que es representa en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. El segon són les qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la representació actoral.

Alexandre Ferrando Gonzalez

Substitució lingüística

Hui dia, són moltes les llengües que han patit un procés de substitució lingüística sent desplaçades o inclús desapareixent. Brauli Montoya ja destaca a una de les seues obres "la precarietat de la llengua romanç del cantó dels Grisons a Suïssa". Aquests processos poder ocórrer d'una manera tan lenta que ens fa restar-li importància el fenomen.

Un dels àmbits d'actuació per evitar o frenar la substitució lingüística seria el de l'educació. Si des de ben petits els xiquets i xiquetes foren educats a centres en els quals hi ha línia, en el nostre cas, en valencià, des d'un principi les generacions joves ja tindrien un cert coneixement de la llengua. En aquest moment dependria només d'elles la transmissió del valencià a les generacions vinents.

Parlant en termes generals un factor important per evitar la substitució lingüística seria el fenomen de la llengua autocentrada. Com va explicar Jordi Solé a Sociolingüística per a joves, quan una comunitat lingüística el centre de decisió política es troba l'exterior no existirà una connexió entre tots els elements de la societat, incloent ací la llengua. Quan aquest centre està situat a l'interior es facilita la connexió entre la llengua, l'economia, la societat, etcètera.

En definitiva, aturar un procés de substitució lingüística pot resultar complicat, però quan un és conscient de la situació de la llengua, canvi molt simples poden revertir-la.

Text creatiu

 

La clau

En aparèixer, la clau no sap amb seguretat quin ball haurà de fer per a lliscar correctament dins del pany de la porta. Per a finalment obrir-la i arribar a la tan esperada comoditat de la casa.

Al principi la clau està confosa; ja que no sap quan podrà realitzar aquesta meravellosa dansa amb el pany; sempre que el propietari es queda quiet s'il·lusiona, ja que pensa que és el seu moment, però en la majoria dels primerencs casos, són només aturades espontànies. Encara que al final s'acaba aprenent l'horari i espera ansiosa l'hora on podrà tornar a vora al seu company de ball.

El moment de trobar-se hi ha una il·lusió en l'ambient, ja que quan es troben, s'acomoden únicament ells dos, i saben que podrien fer el mateix amb altres individus. Però la il·lusió no acaba ací, ja que quan terminen el primer ball, i la porta s'ha obert, han de fer un ball d'acomiadament on es dansen per a tancar la porta, acomiadant-se fins a la pròxima trobada.