Text creatiu: "Encendre el calfador"

Encendre el calfador pot ser un procés vital de gran importància, diria que inclús comparable a tindre descendència.

Primer de tot, cal obrir la clau de pas del gas, tot deixant que pel calgador fluïsca l'energia necessària per poder dur a terme la funció per la qual va ser concebut. Seguidament, s'haurà de pressionar el botó que provoca una espurna dintre del calfador per enllestir-lo perquè puga afrontar la seua breu però intensa jornada laboral, a l'igual que els esportistes calfen abans dels partits. Si el calfador no reacciona, com és habitual, caldrà apretar repetidament el mateix botó acompanyant el moviment amb bufits intermitents al forat del calfador per tal d'ajufar-lo, com quan bufem les veles del seu aniversari.

Per últim, serà necessari apretar cada cert temps i de forma periòdica un nou botó (el funcionament del qual desconec) que pareix ajudar el calfador en el desenvolupament de la seua tasca, obrint l'aixeta per comprovar si el ritual de preparació ha funcionat.

En una d'aquestes proves, el calfador s'encendrà per complet produint un so inconfusible que provocarà un gran plaer en les oïdes del subjecte que acompanye el protagonista en aquest peculiar procés.

Text creatiu

Estan desapareixent llengües a la Comunitat Valenciana? I si és així, per què aquestes llengües ancestrals, i ara amagades, están en perill d'extinció?

En l'última dècada, les influències socio-culturals entre societats diferents i el constant augment del turisme i les xarxes socials, ens ha generat una consciència més global, i que ens ha fet deixar de banda els nostres arrels, costums i llengües. És be cert, com cita al seu text Brauli Montoya, que les llengües, de la mateixa manera que els seus parlants, ha de tindre un principi i un final. Però aquest procés pot ser alentit si s'incentivara l'ús d'aquestes llengües en els àmbits socials i culturals on van ser creades, és a dir, als pobles i ciutats on encara queden restes de les seues pròpies llengües. És clar que, encara que el poble hi tracte de reflotar-la, sense l'ajuda de les institucions i alts càrrecs, que són els principals causants d'iniciar el bilingüisme interferint sobre les estructures lingüístiques, no es podrà detindre per recuperar el procés de bilingüització d'una societat.

Pot ser, mitjançant actes culturals, xarrades a les aules o el conscienciament dels mes joves sobre la importància del seu ús, puguen ser una bona ferramenta per tornar a escoltar aquestes llengües ocultes pels nostres carrers.

text creatiu

 Quan naix el sol, les xicotetes espurnes de llum il·luminen el paisatge. La nit és molt obscura i pareix eterna, mai saps en quin moment eixirà el primer raget de llum, cap persona s'ho espera. Eixe moment, quan apareix la llum, ocorre molt lentament i fins que no arriben a ser dotze del matí no s'aprecia la intensitat de la presència del sol.

Els primers instants de llum tènue provoquen sensacions de vida i tots els éssers vius comencen a prestar-li atenció a les trompetes que anuncien l'arribada del sol. La llum creix molt lentament i des de la mar s'escampa suaument cap al paisatge i les ciutats. El petit reflex en els cristalls pareix que penetra de tal manera que l'obscuritat cobra vida.
A mesura que el sol puja, les xicotetes espurnes que s'allunyen de la mar semblen plorar. Recorden els temps passats quan eren especials per ser les úniques que donaven vida, ara han de prendre a compartir el protagonisme.
El sol ja es troba quasi en el centre del cel. Sembla que se sent poderós, però no és més que una disfressa perquè el món no s'adone de la seua inseguretat, el sol també és insegur. Ja ha arribat el moment de la coronació, el sol s'ha col·locat en el seu tron i ha agafat el seu ceptre per governar la vida.

El viatge a l'estòmac d'un tros de carn.

 Quan empalem un tros de carn, aquest sap que no trigarà gaire a caure en aquella fosca trituradora, on poc després d'haver sigut esmicolat haurà de recórrer un llarg túnel on unes parets viscoses el faran avançar sense que ell no tinga que fer res, i que al final caurà en aquell llac qui el convertirà després d'unes hores, en no res. La carn ja punxada, contempla a poco apoco tot el que té al voltant mentre que puja pels aires lentament com si fos un ascensor on el seu destí ni acabara mai. És sorprenent tot el que arriba a vore, mai ho haguera pogut imaginar. En una d'estes mirades veu les seves companyes girafes sobre una plataforma blanca molt fina, i al seu costat uns altres aliments que juraria haver vist quan ella i les seves companyes estaven juntes ajudant a conformar el múscul d'un ser viu. Seguia recordant aquelles sensacions quan de sobte el ascensor xoca amb una cordillera de columnes blanques desitjant fer el seu treball. Aquestes columnes demanen ajuda a una espècie de babosa rosada que agarra la carn i la col·loca en la posició perfecta perquè comences la tortura. El tros es deixa, sap que no hi pot fer res. Després d'haver passat deu segons eterns i haver sigut convertida en una bola de neu de color marró, unes parets l'empenten en harmonia fent que el seu descens siga càlid i suau. Ja veu la llum, o millor dit, ja veu el llac àcid que la transformarà en un altre tipus de vida, sense pensar-ho es llança i nota com a poc a poc, s'apodera d'ella i abans que poguera gaudir aquella sensació: xof, ja no és res.

Comentari de "El verí del teatre"

Comentari de "El verí del teatre"

 

1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

Aquest fragment ocorre entre el principi i la meitat de l'obra, quan desprès d'estar Gabriel una estona esperant i haver begut el vi que contenia la droga, el criat li diu que és ell el Marques i que ha aconseguit enganyar-lo simplement canviant-se la roba i parlant de forma una mica menys fina encara que Gabriel li nota la bona manera de parlar. Ell no s'ho creu aleshores el marques encara vestit de criat, decideix canviar-se la roba i ficar-se la seva, la de Marques. Quan per fi acava creguen-se que és el marques, canvia la forma de dirigir-se a ell i li demana perdó per haver-lo parlat amb superioritat quan encara creia que era un criat.

2. Quines característiques presenta el personatge Gabriel? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?

Gabriel és un actor jove que es dedica al teatre. A causa del la seva aparença externa és irrellevant com que el caràcter realista de l'obra ho fa innecessari. Quant al caràcter, Gabriel està marcat per la seva categoria social inferior i pel seu orgull professional.Gabriel no canvia al llarg de l'obra, però si li canvia l'actitud, ja que Quan pensa que el marques és un criat el tracta de forma despectiva, i desprès, quan se'n adona que és el marques, el tracta amb respecte i cordialitat. Al final, en saber que ha sigut enverinat, actua de forma dramàtica i sotmesa als capricis del noble.

3. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

En tota l'obra apareixen dos eixos temàtics remarcables. El primer són les categories socials (heu podem veure al fragment), ja que es representa en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. El segon són les qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la representació actoral.

Alexandre Ferrando Gonzalez

Substitució lingüística

Hui dia, són moltes les llengües que han patit un procés de substitució lingüística sent desplaçades o inclús desapareixent. Brauli Montoya ja destaca a una de les seues obres "la precarietat de la llengua romanç del cantó dels Grisons a Suïssa". Aquests processos poder ocórrer d'una manera tan lenta que ens fa restar-li importància el fenomen.

Un dels àmbits d'actuació per evitar o frenar la substitució lingüística seria el de l'educació. Si des de ben petits els xiquets i xiquetes foren educats a centres en els quals hi ha línia, en el nostre cas, en valencià, des d'un principi les generacions joves ja tindrien un cert coneixement de la llengua. En aquest moment dependria només d'elles la transmissió del valencià a les generacions vinents.

Parlant en termes generals un factor important per evitar la substitució lingüística seria el fenomen de la llengua autocentrada. Com va explicar Jordi Solé a Sociolingüística per a joves, quan una comunitat lingüística el centre de decisió política es troba l'exterior no existirà una connexió entre tots els elements de la societat, incloent ací la llengua. Quan aquest centre està situat a l'interior es facilita la connexió entre la llengua, l'economia, la societat, etcètera.

En definitiva, aturar un procés de substitució lingüística pot resultar complicat, però quan un és conscient de la situació de la llengua, canvi molt simples poden revertir-la.

Text creatiu

 

La clau

En aparèixer, la clau no sap amb seguretat quin ball haurà de fer per a lliscar correctament dins del pany de la porta. Per a finalment obrir-la i arribar a la tan esperada comoditat de la casa.

Al principi la clau està confosa; ja que no sap quan podrà realitzar aquesta meravellosa dansa amb el pany; sempre que el propietari es queda quiet s'il·lusiona, ja que pensa que és el seu moment, però en la majoria dels primerencs casos, són només aturades espontànies. Encara que al final s'acaba aprenent l'horari i espera ansiosa l'hora on podrà tornar a vora al seu company de ball.

El moment de trobar-se hi ha una il·lusió en l'ambient, ja que quan es troben, s'acomoden únicament ells dos, i saben que podrien fer el mateix amb altres individus. Però la il·lusió no acaba ací, ja que quan terminen el primer ball, i la porta s'ha obert, han de fer un ball d'acomiadament on es dansen per a tancar la porta, acomiadant-se fins a la pròxima trobada.

 

Text Creatiu

 

La nevera

Quan obrim la nevera no ens parem a pensar un segon en el que s'ignifica, agafem qualsevol tipus de menjar sense pensar-ho un segon.

Tenir nevera és un luxe que fins fa pocs anys no tot el mon es podia permetre. Abans tots els dies calia anar a per productes diàriament perquè al dia següent ja no es podia menjar, aquests productes poden ser la llet o la carn. Aquest prodigi de de la enginyeria que retarda la descomposició del menjar rebaixant la temperatura per a ralentir l'acció dels microorganismes, ha canviat les vides de tot el món, ha millorat les vides de la gent notablement acabant en la necessitat d'estar sempre pendent del menja, i ara la tractem com si fora un element més de la casa. No parem a pensar el significat del trajecte de l'obertura de la porta d'un frigorífic.

Text creatiu

 Moltes persones pensen que el valencià és una llengua minoritària i que no s'hauria de donar tanta importància a conéixer o no l'idioma per a treballar de cara al públic. Però, realment manca d'importància?

A les comunitats en les quals es parla valencià, català o qualsevol altra llengua diferent del castellà hauria de ser obligatori saber parlar les dues llengües si tens un treball en el qual has de comunicar-te amb els clients. Jo crec que això és necessari perquè hi ha persones que no tenen com a llengua materna el castellà i es comuniquen més fàcilment en valencià, per exemple. Per tant com a clients, és el seu dret ser atesos en l'idioma que dominen. D'aquesta manera pot haver-hi una millor interacció entre treballador i client.

En conclusió, conéixer les llengües que es parlen a una localitat és molt important i hauria de ser un requisit a l'hora d'aconseguir treball en les regions amb diverses llengües oficials.

Text creatiu

 A la cova del pantaló existeix un mòbil. Aquest dorm en l'obscuritat, però sap que en qualsevol moment eixirà a l'exterior per a subministrar una dosi de plaer indescriptible. La mà entrarà en la butxaca d'una forma cautelosa lliscant els dits pel mòbil allitant-lo i, al mateix temps, adquirint una superfície còmoda per a agafar-lo.

En el moment que ix el mòbil sent cegat per la llum començarà a descriure una paràbola en la qual la pantalla negra reflectirà els raigs d'una llum blanca i la mà, seguirà manipulant la posició del mòbil per tal que el dit gros es detinga en un botó localitzat al lateral del rectangle. Un botó que sobresurt lleugerament i tan sols el suficient per a deixar que el dit gros senta el relleu d'aquest.

En el moment que el dit decidisca exercir una força contra el botó, el mòbil per fi despertarà i aconseguirà subministrar eixe plaer que sabia que donaria mentre descansava dins de la butxaca.

Text Creatiu

El calcetí està plegat al costat del seu germà en un calaix esperant ser el triat aquest dia. Sap que per molta pudor que faça allà on va, aquest és el seu treball. I que encarara que les condicions no siguen bones i no puga descansar durant la jornada diària, es pot permetre uns quants dies de descans per cada dia treballat.

Després de passar tot el dia dins d'eixos que es creuen superiors per ser més cars i més útils es va al costat del seu germà a esperar. Ja que a diferència de les sabates ell i el seu germà hauran de passar per la rentadora, desitjant no acabar separats. Tot per després acabar més penjat que qualsevol assassí, fins que deixen d'estar mullats.

Aquesta vegada han tingut sort i tant ell com el seu germà han aconseguit retrobar-se i tornar a plegar-se en el calaix. Ara hauran d'esperar a repetir aquest dia fins que acabe separat del seu germà o un dels dos acabe trencat.

text creatiu

 FULLA

Quan comença a aparèixer tros verd pel costat de la branca s'escolta la seua llleugera respiració. Una fulleta verda acaba de nèixer a les branques d'un arbre solitari al costat d'un riu. A l'acabar d'eixir es contempla la  seua forma y el seu verd intens dels primers dies de vida. S'escolta la seua veu quan una ràfaga de vent li toca la cara. Observa com el verd mou la resta de fulles del terra i vol ser com aquelles.

Sense dubtar-ho i volent jugar amb el vent es solta de la branca i s'allunya de l'arbre enduta pel vent d'un costat a un altre. Observa el riu i la vida d'allà, mira el cel i els núvols, s'acosta al terra amb els ulls tancats per la por però els obre quan puja un altra volta. De sobte cau a terra i se n'adona que bo hi ha res baix, que la vida és el vent i no el terra. Ara va perdent la vida a poc a poc mentre que naixen altres fulles. 

ARGAYA A.

Text creatiu: La pèrdua de una cultura

    Les llengües són una part important de la cultura de la que venen, aporten significat als seus elements i contenen la història  del seu lloc d'origen. Alguns idiomes tenen paraules úniques per a conceptes idescripribles en altre idioma. L'essència d'un llenguatge és la societat qui la parla i el seu context històric. 

    La colonització, la immigració i les xarxes socials van provocar que hi haja una prioritat amb les llengües majoritàries, ja que són les més parlades i les que contenen més "utilitat". 

    Això ha provocat que els llenguatges minoritzats comencen a perdre "importància" i a ser "innecesàries". Aquests idiomes deixan de ser utilitzats i poden fins no ser ensenyats a la següent generació, quedant perduts en el passat i en textos que ningú podrà traduir en un futur. I, amb aquesta desaparició, la cultura comença a desaparèixer. 

Comentari "el verí del teatre."

 2

Aquest fragment situa al principi de l'obra, on estan el criat i Gabriel parlant mentre que esperen el marqués. Gabriel ja s'estava posant una mica intranquil perquè el marqués hi arribava tard, no obstant això, el criat toca diversos temes delicats amb el còmic amb un vocabulari i uns coneixements que deixen Gabriel sorprés.

3

En aquest fragment Gabriel parla amb un caràcter de superioritat: "tú seràs un d'aquells que estaven subscrits d'amagat a l'enciclopèdia", també es mostra submís a la seua posició social i de treball:  "el meu lloc en la societat és manté tot el temps en precari. Depèn del meu art, i l'art depèn també dels gustos de l'època". Gabriel no evoluciona al llarg de l'obra, sinó que fa un canvi d'actitud depenent de la classe social en la qual estiga parlant en eixes moment 

4

En aquest fragment Gabriel i el criat tracten el tema de les classes socials. La posició de Gabriel enfront d'aquest tema és que qui exerceix el poder sempre ho farà i gaudirà d'ell mentre que ell depèn del seu treball i en el seu treball i en el seu cas en concret en els gustos de la gent. Diferent a aquesta posició, està el criat, on defensa que les classes socials es poden invertir, perquè algú poderós pot caure en la misèria i algú pobre pot ascendir una millor classe. L'obra també tracta els temes de la realitat en el teatre o temes relatius a la mort.

Texto creatiu.

Tots els éssers humans necesitem menjar, consumim una gran quantitat d'energia. És imprescindible per a la vida nodrir-se amb contundència.

Els macarrons són un plat senzill, però con tot en la vida també tenen un treball darrere. Quan entra fam el primer pas es agarrar un recipient on bullir la pasta, l'aixeta s'obri, i amb ella les il•lusions per tastar aquest meravellòs plat. Una vegada l'aigua comença a bollir s'aboquen els macarrones, la quantitat necessària per als comensals, encara que si en sobren millor. El temps passa molt lent, l'ansietat augmenta. Quan per fi estan cuinats, obrim la salsa de tomaca artesana del Mercadona i n'hi fiquem, prácticament tot el pot. Comença la millor parte del procés, juntar be la tomaca amb els macarrones. Afegim una llanda de tonyina i ratllem una mica de formatge. El plat està acabat, sols queda disfrutar-lo per tal de nodrir-se amb contundència.

Text Creatiu

 La pilota jau sobre la gespa banyada a pint de ser colpejada pel jugador al qual li han fet falta.

Tot l'estadi està pendent d'ella per veure quina serà la seua trajectòria. Fins que el jugador no es disposen a xitar ningú ho sabrà. 

La pilota sent la vibració al terra del jugador que es disposa a colpejar-la després que l'àrbitre haja xiulat per llençar la falta. 

Per un moment hi ha un silenci a l'estadi. Tot passa a càmera lenta. El jugador ja ha impactat el peu contra la pilota. L'esfèric peed la seua forma per l'impacte i la diferència de pressió fa que surti disparada amb una trajectòria impredictible per al porter. El cuir comença a girar sobre si mateixa en l'aire. Passa per sobre la barrera i comanda a acostar-se perillosament a la portería.

La pilota acaba dons de la xarxa entrant per l'escaire de la porteria provocant l'eufòria de milers d'aficionats que canten al gol que els dóna la victòria.

Text creatiu examen

El raspall de les dents és un objecte passiu que està al bany esperant que el seu amo l'utilitze. Tres vegades al dia, després de cada menjar important, l'humà entra al bany i després d'estar una estona mirant-se a l'espill agafa el raspall amb cura, li afegeix dentífric i l'introdueix a la boca. Amb moviments suaus comença a raspallar de dreta a esquerra de dalt a baix. En aquest moment el raspall està amb la màxima concentració per a fer el seu treball el millor possible i poder llevar tota la brutícia que es trobe entre les dents. Quan ha finalitzat el seu recorregut es dóna una dutxa amb aigua freda que retira tota la bromera resultat del procés. L'humà el deixa al seu potet esperant pacientment a la pròxima operació de neteja sabent que la seua feina és de les més importants de la casa.

Text sociolingüístic

El procés de mort d'una llengua és, sense dubte, un dels processos més dolorosos que pot patir un parlant que l'estime. Però com podem aturar-lo?

Opine que les llengües creixen i moren a mans dels joves. Són ells els que els donen una major o menor rellevància a la societat i són els que després els podran transmetre als seus fills. I la manera d'impulsar les llengües entre ells és, sense cap dubte, la cultura. Hui en dia, l'adolescent mitjà pot arribar a estar quatre hores diàries consumint sèries, pel·lícules o música. Si la meitat d'aquest contingut estiguera en valencià, la situació actual canviaria molt. I aquest canvi tampoc seria tan difícil. Sols cal veure la popularit de Merlí o Polseres Vermelles. 

En conclusió, hem de demanar a les plataformes de "streaming" allò que volem: contingut de qualitat en valencià.