Text sociolingüístic

El procés de mort d'una llengua és, sense dubte, un dels processos més dolorosos que pot patir un parlant que l'estime. Però com podem aturar-lo?

Opine que les llengües creixen i moren a mans dels joves. Són ells els que els donen una major o menor rellevància a la societat i són els que després els podran transmetre als seus fills. I la manera d'impulsar les llengües entre ells és, sense cap dubte, la cultura. Hui en dia, l'adolescent mitjà pot arribar a estar quatre hores diàries consumint sèries, pel·lícules o música. Si la meitat d'aquest contingut estiguera en valencià, la situació actual canviaria molt. I aquest canvi tampoc seria tan difícil. Sols cal veure la popularit de Merlí o Polseres Vermelles. 

En conclusió, hem de demanar a les plataformes de "streaming" allò que volem: contingut de qualitat en valencià.

Comentari d'un fragment de "El verí del teatre"

 2. Aquest fragment, on el marqués parla del fet que la noció de les classes socials ens afecta inconscientment, es troba després de que Gabriel descobrisca que el criat és, en realitat, el Marqués. Precedeix a la part del llibre on el Marqués li demana a Gabriel que represente la seua obra.

3. El Marqués és un personatge molt astut i intel·ligent, ja que enganya Gabriel varies vegades al llarg de l'obra. També forma part d'una classe social molt alta; inclús quan està disfressat de criat, es nota el seu llenguatge culte. Aquest personatge canvia al llarg de l'obra, ja que al principi es fa passar pel criat, amb una vestimenta i veu que canvien després que expose que és un marqués.

4. En aquest fragment, es veuen les dues temàtiques més importants de l'obra. Primer, quan el marqués diu que "En la vida real (...) actuem, tots nosaltres, tothora" trobem la temàtica de la metateatralitat, ja que al dir que també actuem en la vida real, el Marqués qüestiona els límits entre realitat i ficció en el teatre. A l'obra i, de fet, al propi fragment, també apareix el tema de les classes socials. En altres parts del llibre també es parla d'idees com la impossibilitat d'emmagatzemar una representació teatral única.

Comentari del poema "Els amants"

Tema: El vitalista tema del poema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. “Els amants” del poema, malgrat el pas del temps i la edat, segueixen sentint una passió que no és res protocol·lària ni educada. Altres temes que trobem al poemari són: la duresa de la vida de postguerra; l’amor i la sensualitat, o la seua ciutat, València

Mètrica: «Els amants» està format per vint-i-cinc versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest vers és utilitzat per Estellés en moltes de les composicions d’aquest llibre i en altres poemes.Les altres mètriques del poemari són els versos octosil·làbics.

Recursos: Les comparacions contribueixen a definir i explicar el seu amor, viscut o anhelat: «com un vell huracà», «com un costum pacífic», «com un costum amable». Altres recursos freqüents d'Estellés són: la hipèrbole o exageració, la metàfora, la metonímia i els encavallaments (sintagmes o oracions interrompudes en un vers i continuades al vers següent).

Comentari de l'aforisme "Covardia"

1. En aquesta entrada, Fuster primer planteja que les accions d'un covard sempre seran justificables per la seua covardia, al ser [per ser] la por una sensació universal que, encara que siga superable, tothom ha patit. Després proposa que no es pot fixar un límit moral en aquest aspecte, ja que tothom és covard per comparació a algú altre. Finalment, l'autor conclou que no s'ha de condemnar a algú que estiga en la mateixa situació en què nosaltres, en algun punt, ens podem trobar.

2. Trobem al text diferents marques de l'estil de Fuster: per exemple, les matisacions entre guions i comes ("-i ho hauríem de voler-") que l'autor empra per a aclarir algun aspecte del text; l'ús d'adjectius valoratius ("covard") i les variades modalitats oracionals ("qui és que no ha tingut mai por?") que aporten un estil conversacional al text.

[2/2]

Text sociolingüístic

 Què li diries a uns persona que et proposara que fos la teua llengua una de les que hauria de de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?

Les llengües són una part essencial de  totes les cultures al voltant del món. Però, a diferència d'altres elements tan importants com elles, les llengües són discriminades constantment ja siga per prejudicis lingüístics, economització, o altres motius.

En primer lloc, si algú em proposara sacrificar la meua llengua per motius econòmics o de comoditat, deduiria que aquesta persona o no entén o no valora suficientment el concepte de les llengües.  Aquestes ens acompanyen des que naixem; estan presents quasi cada vegada que ens comuniquem amb algú i, sobretot, estan inevitablement presents en els moments més importants de la nostra vida. Així, es podria dir que formen part de nosaltres; hem passat més temps amb les llengües que amb els nostres pares, germans o parelles. En segon lloc, fer-ho constituiria un genocidi cultural. Quan visitem un altre país, volem tastar la seua cuina i aprendre les seues costums. Per què no volem descobrir i celebrar altres llengües?

Comptat i debatut, sols cal recalcar que les llengües són essencials tant en la nostra vida com en la nostra cultura, i sacrificar-les constituiria un acte cruel i injustificable.

[Molt bo. Es nota la influència de la lectura de cert llibre. Ben argumentat. 2/2]

Comentari de l'entrada "Gent"

En aquest text, Joan Fuster primer planteja que quan emprem la paraula "gent" no volem aludir a nosaltres mateixos, al resistir-nos a la indeterminació d'un grup, encara que pertanguem a aquest. Després estableix que, a diferència d'altres paraules com ara "poble" o "colla", aquest mot intercala una distància distintiva entre el qui el pronuncia i el grup a què es refereix. Finalment, l'autor conclueix que "la gent són els altres- i cadascú de nosaltres"  ???.

A l'entrada trobem que l'autor empra recursos com l'ús de les cometes i la cursiva ("la meua gent") per a remarcar la intertextualitat; inclueix verbs en primera persona del plural per a marcar la presència del lector ("ens resistim a veure'ns sumits", "no acceptem de reconéixer-nos-hi"); i matisacions entre guions ("mai -o quasi mai-", ",en general,") per a aclarir algun aspecte del text.

Anàlisi fragment La Plaça del Diamant

 I al cap d’un any i mig, just al cap d’un any i mig d’haver tingut el nen, ¡la sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un embaràs molt dolent, malalta sempre com un gos. En Quimet de vegades em passava un dit per sota dels ulls i deia, violetes... violetes... serà una nena. I a mi em feia mal aquell patir de veure’ls sortir amb la moto i la senyora Enriqueta em deia que m’havia de dominar perquè, si patia massa, la criatura que s’estava fent es posaria del revés i me l’haurien de treure amb ferros. I en Quimet vinga dir que a veure si trencaria la columna, que si de cas la tornava a trencar la que tornaria a posar l’hauria de posar amb una ànima de ferro a dintre. I deia que ningú no podia saber les ballades que li costava i les que li costaria aquell ball a la plaça del Diamant.

1.Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra. 

En aquest fragment, Colometa parla del seu segon embaràs i de com patia cada vegada que el seu fill i el seu marit anaven en moto. Aquest fragment es situa després de que Colometa haja tingut a Antoni, el seu primer fill, i abans de que nasca Rita, la seua filla.

2.Quins referents o elements de la realitat hi trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? 

En aquest fragment trobem que la protagonista esmenta a Quimet, el seu marit; a la senyora Enriqueta, íntima amiga de Natàlia i al seu fill, Antoni. La protagonista menciona que just un any i mig després de tindre al seu primer fill es torna a quedar embarassada. Aquest període de la novel·la se correspondria amb els anys posteriors a la proclamació de la Segona República. A més menciona la Plaça del Diamant, una plaça del barri de Gràcia en Barcelona (lloc on viu a la protagonista) i que li dona nom a la novel·la.

3.Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment?

En aquest fragment es veu la temàtica de l’amor que sent Natàlia cap als seus fills, ja que pateix molt cada vegada que veu a Antoni dalt de la moto amb Quimet.

4444 segons

 Martina va baixar les escales de l’estació en exactament setze segons. Era un recorregut ben calculat. Ja dins, va agafar el metro de les 15:44 i es va pujar al quart vagó. 

Al baixar, es va dirigir cap a la clínica del dentista. La cita va anar prou bé, encara que el dentista sempre la renyia per rentar-se les dents quatre vegades al dia i no tres.

En el camí de tornada a casa, havia de creuar un pas de zebra en 4444 segons, així que començà a caminar molt lentament. Es va girar cap a la dreta i, atemorida, es va donar compte de que un cotxe s’aproximava a ella de manera accelerada. Apesarada, i sense poder córrer ja que no hi havia passat el minut calcul·lat, va acceptar el seu final, i va contar fins a quatre.