“...Allò s'havia d'acabar. Vaig buscar l'embut. Ja feia dos
dies que no havíem tastat res. Ja feia temps que m'havia venut les
dues monedes de mossèn Joan que me les vaig vendre com si
m'arrenquessin de viu envio tots els queixals de la boca. Tot s'havia
acabat. ¿On era l'embut? ¿On l'havia posat? Amb totes les coses que
m'havia anat venent estava segura que l'embut no hi era. ¿On era,
on? Després de molt buscar i de molt regirar el vaig trobar
bocaterrosa damunt de l'armari de la cuina. Enfilada a dalt d'una
cadira el vaig trobar allí, esperant-me. Bocaterrosa i cobert de
pols el vaig agafar i no sé per què el vaig rentar i el vaig desar
a dintre de l'armari. Només em calia comprar el salfumant. Quan
dormiren, primer l’un i després l'altre, els ficaria a l'embut a
la boca i els tiraria el salfumant a dins i després me'n tiraria jo
i així hauríem acabat i tothom estaria content, que no feien cap
mala ningú i ningú no ens estimava…”
Fragment del capítol
XXXIV del llibre La plaça del Diamant.
1.
Ubicació del fragment en l'argument de l'obra
Aquest fragment narra
l'extrema situació que estan vivint Natàlia i els seus fills, enmig
de la guerra. El seu marit Quimet i el seu amic Cintet havien mort al
front lluitant i per tant ja no podien portar-li les provisions que
acostumaven a rebre. A més Natàlia havia intentat tornar a la casa
on treballava, malgrat que l’havien acomiadat de mala manera, per
demanar si la podien tornar a contractar, però li havien dit que no
volen tindre res a veure amb rojos, és a dir, amb membres del bàndol
republicà. Aquesta en trobar-se en eixa situació havia començat a
vendre totes les seues pertinences per canviar-les per aliments, però
ja no tenien res per a alimentar-se. Tot açò condueix a Natàlia a
idear un pla per matar els seus fills i així evitar que es moriren
de fam i deixarien de sofrir. El pla consisteix a agafar l’embut
que hi ha en un armari de la cuina i mentre els seus fills dormen
ficar-los l’embut a la boca i tirar-los salfumant provocant així
la mort d’aquests. Una vegada fet açò faria el mateix amb ella
mateixa. No te salfumant a casa per tant decideix baixar a demanar
li'l a l’adroguer i com que no te diners, fer un teatre perquè
semblés que s’havia deixat els cèntims a casa. Antoni,
l’adroguer, veient la mala cara de Natàlia decideix contractar-la
perquè treballés en sa casa.
2.
Referents o elements de la realitat (persones, noms de lloc,
esdeveniments, objectes) al fragment
En aquest fragment
situat al capítol XXXIV hi trobem a Natàlia, la protagonista. Un
personatge femení que ens transmet la força d'una lluita a diària
per seguir endavant i superar els problemes socials mitjançant el
treball i la dedicació malgrat que en aquest fragment estiga en un
moment de debilitat i semble descontrolada. Natàlia pateix una forta
transició de caracterització durant el recorregut de l'obra, i
se'ns presenta a l'inici com una dona innocent, fàcil de dominar que
no sap dir que no per no fer mal als altres; després va agafant
força durant el pas de la novel·la, finalment es transforma de nou
en Natàlia deixant de ser Colometa després de la mort del seu marit
en Quimet i troba el gran amor amb Antoni.
3.
Temàtica pròpia de l'obra
La temàtica reflectida
en aquest fragment és la presa de consciència de Natàlia la
desesperació que li provoca la situació que li està tocant viure.
Altres temàtiques característiques de l'obra són, el pas del
temps, la maduració, l'amor en diferents graus i la soledat.
4.
Símbol que apareix al fragment; funció que fa en la novel·la
El símbol que apareix
en aquest fragment és l'embut i és un dels més importants de la
novel·la. Apareix per primera vegada a la vida de la protagonista al
mateix temps que els coloms i ara en aquest fragment torna a eixir
per simbolitzar el malson que està vivint i perquè és l’element
elegit per Natàlia per a matar els seus fills i després a ella. La
forma de l'embut, d'un con invertit amb un tub cada vegada més
estret, representa l'angoixa de la Natàlia que cada moment va a més.
