Capítol IX:
"I va ser un dematí de diumenge que en Quimet va començar a queixar-se de la cama. Deia que la cama li feia mal mentre dormia, com si tingués un foc al moll de l'os i, a estones, entre l'os i la carn. Que el foc no el tenia sempre al moll de l'os i entre l'os i la carn, sinó que, quan el tenia al moll l'os, no el tenia entre l'os i la carn. Així que he posat els peus a terra, m'ha parat en sec."
Aquest fragment se situa en el capítol IX de la novel·la "La plaça del Diamant", on Natàlia i Quimet ja estaven casats i vivien junts. Al cap de poc temps, Colometa va quedar embarassada del seu primer fill.
La temàtica d'aquest fragment és la vagància i manipulació de Quimet.
El símbol que apareix és el dolor de cama, que és l'excusa de Quimet per a actuar amb vagància i no haver de treballar, igual que era una manera de mantindre a Colometa pendent d'ell. Per a recalcar la insistència del dolor per part de Quimet, l'autora utilitza la repetició constant de la paraula os, referint-se on li dol. A més, mai s'explica per què li dol tant, i només a la nit (inclús deixa de doldre-li quan Colometa està embarassada), per la qual cosa es pot entendre clarament que és una forma de manipulació i d'excusa. Aquest símbol continua apareixent en la novel·la fins que Quimet mor.
-Lucía Estévez Villa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada