Text sociolingüístic: [Títol de l'escrit???]

Soc Alexandre Gil, vaig nàixer a València l’any 2003. El meu pare és de Vila-Real i la meua mare és de la Pobla de Farnals. Des de menut em van ensenyar a parlar en valencià i interessats per aquest em van buscar un col·legi on sols es parlara en valencià. Vaig acabar en La Masia, un col·legi de Museros, on tothom parlava el valencià, així que puc dir que vaig aprendre el Valencià a la Masia. El castellà el vaig aprendre a casa, perquè els meus pares van decidir ensenyar-me'l perquè en el col·legi sols parlava valencià. I així és com em vaig convertir en bilingüe, gràcies als pares i a la Masia. L’anglés l’he estat aprenent des de ven menut en les escoles i alguns anys en classes extres, encara així no em considere un trilingüista, ja que no parle amb fluïdesa l’anglés. Les llengües que utilitze habitualment són el castellà i el valencià, la primera l’use en l’institut i en alguns amics i l’altra en casa i amb alguns amics. Una anècdota o un record que tinc d’aquestes llengües és quan em vaig canviar al Pare Català, perquè durant uns quants anys en ma casa sols es parlava en castellà i en el col·legi parlava en valencià, i al canviar-me vaig haver de parlar en castellà a l’escola, cosa que no em va costar, i a casa vaig haver-hi de canviar al valencià, aquest canvi de dialecte sí que em va impactar perquè durant molts anys m’havien estat parlant en la llengua oficial i al canviar-la tant de s'opte, em va impactar. Encara recorde que li vaig preguntar als meus pares per què de s'opte em parlaven en valencià a la qual cosa em van dir: “En la escola parles en castellà?- jo vaig contestar que si-”aleshores ací parlaràs en valencià”. Al cap d’uns anys em vaig adonar que ho feien per a què no perguera la fluïdesa de la parla valenciana, ja que pensaven que era important cuidar la llengua de la nostra terra.

 [1,65/2]

Preguntes

 1 En quin context cultural i històric va escriure Joan Fuster “Diccionari per a ociosos”

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l’estat. Això permet, entre altres, la creació d’una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70.

D’altra banda, Diccionari per a ociosos publica després de dues obres que havien susciat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l’edat, un dels principals assagistes de literatura catalana.

2 Situa l’obra, DIccionari per a ociosos, en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l’etapa o bloc ( o diferències respecte a les etapes o blocs)

La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

1. Obres de temàtica humanística i general, com “L’home, mesura de totes les coses”“Diccionari per a ociosos”... En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

2. Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com “Nosaltres, els valencians”, llibres bàsics per al coneixement de la història, i cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

3. Obres de crítica i història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, SAnt Vicent Ferrer i també els dedicats a autors contemporanis Pla, Espriu o Estellés.

3 Quines característiques generals presenta l’assaig en el context d’escriptura de l’obra?

L’assaig és el quart gran gènere literari. Es caracteritza perquè s’escriu en prosa i perquè l’autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar el lector la seua opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, l’assaig exclou la ficció i hi predomina l’argumentació, ja que l’objectiu principal és el debat intel·lectual.

Aquest debat es pot plantejar des de dues perspectives, que expliquen la diferència principal entre les dues classes d’assaig més habitual:

-L’assaig divulgatiu en què  allò més important és el tema tractat i no tant la personalitat subjectiva de l’escriptor. Un exemple seria “El descrèdit de la realitat”, un assaig sobre història de l’art.

-L’assaig deliberatiu en què destaca la personalitat de l’autor, la seua visió del món, més que no el tema que tracta. “Diccionari per a ociosos”.

L’assaig tenia una cabuda dificil en les estretors del primer franquisme. Els primers assaigs publicats en català durant els anys 50 són obres de temes religiosos i històrics, que la dictadura considerava poc arriscades, entre altres coses perquè el públic era minoritari. Amb el gir dels 60 s’obrin noves possibilitats de publicació d’un assaig sobre temes culturals i nacionals com és “Nosaltres, els valencians” de Joan Fuster.

4 Quins altres autors o autores destaquen en el context de l’escriptura de Diccionari per a ociosos. Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.

Un dels autors que més destaca és Josep Pla (1897-1981), l’escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Pla dedica la seua vida a la literatura i al periodisme. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemany i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i culturals. L’assaig “El quadern gris” (1966) és considerada una peça mestra de l’autor empordanès. Escrita en forma de dietari, és també una de les obres autobiogràfiques més importants més importants de la literatura catalana. L’obra de Pla s’ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans.

Per altra banda d’entre els assagistes que comencen a publicar als anys 70, hi destaca Joan Francesc Mira (València, 1939). Escriptori i articulista profílic, la seua obra comprén estudis, assaigs i narrativa, en els quals és recurrent la preocupació per la qüestió de la identitat dels valencians, tant des de l’òptica més descriptiva de la geografia, l’antropologia, la lingüística i la història.

La veu de les dones s’ha fet visible sobretot en la premsa, a recer de l’obra de Capmany, El feminisme a Catalunya (1973), i ha incorporat el discurs feminista; és el cas de Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que siga mentida.

5 Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d’escriptura al context d’escriptura d’aquesta obra? Quines característiques presenta?

Els anys 70 suposen l’esgotament del règim franquista i el pas de la democràcia, amb la consegüent modernització del país. Amb tot, al País Valencià continuaran publicant-se títols d’assaig divulgatiu o deliberatiu sobre qüestions nacionals, de la mà d’autors com Joan Francesc Mira. Però també podem esmentar Josep Vicent Marqués (País perplex, 1974) o Ernest Lluch (La via valenciana). Entre els 70 i els 90 es consoliden també altres formes d’escriptura assagística, particularment el dietari, l’autobiografia o les memòries.

La modernització del país i l’obertura a noves formes artístiques es fa més evident en la dècada dels 80. Progresivament, augmenten les editorials i els premis literaris, i també la presència de la nostra llengua en la premsa ecrita (diari Avui; setminari El Temps). El desenvolupament dels mitjans de comunicació en català suposen una forta embarnizada per a l’ús del català.

6 Autors posteriors destacats. Semblances, novetats o diferènices.

Actualment és l’època de les noves textualitats i la pèrdua de pes específic de l’assaig. És l’era de la informació. Pèrdua d’influència de l’intel·lectual clàssic en benefici dels creadors d’opinió i l’autoficció. Destacariem a Empar Moliner i Quim Monzó.

Per altra, en els darrers anys, els blogs i les xarxes socials han estimulat formes d’escriptura que s’assemblen molt als dietaris i als aforismes i que han sabut aprofitar autors com Jaume Subirana, TIna Vallés, Marta Rojals, Joan Garí o Joan Josep Isern entre altres.

[No es demanava aquesta activitat de publicar resumides les 6 preguntes de contextualització de Fuster, sinó un comentari de temes i estil d'una entrada del seu Diccionari. Aquesta entrada no es pot valorar.]

Comentari de l'entrada "Escepticisme": temes i recursos

Temes:

Fuster en favor de l'escepticisme el defensa amb sis arguments els quals els desenvolupa amb poques linees. D'aquestes, destaquen tres: l'aspecte intel·lectual, on defensa que els escèptics sempre intentaràn trobar la raó de les coses; l'aspecte moral, afirma que són els únics que poden acabar amb les persones ignorants i a més, sempre intenten fer ironies amb criteri; l'aspecte social, mai intentarán destacar per damunt de ningú, sinó que es limitaran a seguir el que en eixe miment siga correcte.

Recursos:

Hi podem desctacar cuatre recursos: l'us de les paraules en cursiva per a destacar els arguments que fa per a defensar l'escepticisme, aquestes frases curtes les acompaña amb un caràcter sentenciós que ens permet veure el que pensa l'autor, l'utilització que de frases breus i senzilles que fa fàcil intrepretar les idees que vol transmetre, l'ús de guions fa que la lectura siga més amena i conversiacional.

Viciada

Emilia era una adolescent de setze anys que des de feia dues setmanes s'alçava tots els dissabtes i diumenges a les huit del matí per a encendre el mòbil i mirar les últimes actualitzacions del seu vídeojoc favorit titulat "Queens". Aquest joc tractava d'una princesa que dirigeix un exercit el qual has d'anar millorant fent-los lluitar contra uns altres usuaris i derrotant a aquests.

 Després de veure si hi havia alguna noticia important va anar a desdejunar, va agafar un got de llet i un paquet de cereals de xocolata. Mentre que avocava els dos ingredients a un bol que s'havia preparat prèviament mirava un vídeo on explicava quina era la millor formació de l'exèrcit en "Queens" per a poder derrotar a qualsevol exèrcit. Quan acabava de desdejunar es posava a jugar al videojoc i es passava tot el matí intentant arribar a ser la jugadora amb més batalles guanyades del món, per a arribar a aquest objectiu li faltava guanyar deu partides més, però com més partides jugava, més en perdia, i açò feia que l'objectiu s'allunyara més i més.

Les hores anaven passant i va arribar l'hora de sopar i ella encara no havia dinat, havia estat tot el dia intentant arribar a ser la millor de les millors, al veure que havia remuntat un poc i que sols havia de guanyar quinze decidí no sopar i continuar jugant, quan sols li quedava una partida per a conseguir l'objectiu, li va arribar una notificació dient que el compte d'ella era un compte pirata i que en cinc segons seria eliminada, açò va provocar una ràbia que... [inacabat]