Text creatiu

 Moltes persones pensen que el valencià és una llengua minoritària i que no s'hauria de donar tanta importància a conéixer o no l'idioma per a treballar de cara al públic. Però, realment manca d'importància?

A les comunitats en les quals es parla valencià, català o qualsevol altra llengua diferent del castellà hauria de ser obligatori saber parlar les dues llengües si tens un treball en el qual has de comunicar-te amb els clients. Jo crec que això és necessari perquè hi ha persones que no tenen com a llengua materna el castellà i es comuniquen més fàcilment en valencià, per exemple. Per tant com a clients, és el seu dret ser atesos en l'idioma que dominen. D'aquesta manera pot haver-hi una millor interacció entre treballador i client.

En conclusió, conéixer les llengües que es parlen a una localitat és molt important i hauria de ser un requisit a l'hora d'aconseguir treball en les regions amb diverses llengües oficials.

Comentari fragment A "El verí del teatre"

 2. Aquest fragment ocorre a principi de l'obra, quan Gabriel arriba. Gabriel estava esperant des de fa un una hora i ja estava disgustat per això, Preguntà al criat quan arribava el marqués i així van començar una conversa que va derivar en el tema del teatre. Després de diverses preguntes del criat, Gabriel diu que aquest tema no hauria d'interessar-li a una persona de la seua classe social i així arriben a aquest fragment en el qual discuteixen l'existència de les classes socials.

3. Gabriel és un xic jove que es dedica a fer teatre. No es menciona la seua aparença externa, ja que el caràcter realista de l'obra ho fa innecessari. Quant al caràcter: està marcat per la seua categoria social inferior i pel seu orgull professional. El personatge canvia d'actitud al llarg de l'obra, ja que tracta al Marqués de maneres diferents depenent de la situació, però no evoluciona.

4. El tema que apareix en aquest fragment és el de les classes socials, ja que els dos personatges discuteixen sobre això. Altres temàtiques de l'obra són les qüestions materials, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral i una altra temàtica és la tragèdia, ja que l'obra termina en un desenllaç fatal.

Comentari del poema "Per exemple"

El tema del poema és una descripció dels anys de postguerra. Davant aquest context amarg de cauteles i fam, sols l'amor apareix com a element transgressor ("Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor"), que ajudava a superar aquells dies de repressió i d'una realitat que la dictadura intentava imposar.

Altres temes dels poemes d'Estellés són l'amor apassionat i salvatge que perviu en el temps, la impossibilitat de fer un cant a València, la ciutat de l'autor, o el record de l'amor carnal i sexual.

Pel que fa a la mètrica Estellés fa ús dels versos alexandrins d'art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest és considerat el vers més culte de la literatura i és utilitzat per Estellés en moltes composicions d'aquest llibre i en altres seus. El poema està compost per trenta-dos versos blancs, és a dir que no rimen entre si però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.

Una ltra mètrica del seu poemari la podem trobar a un poema que alterna els decasíl·labs amb cesura en la quarta síl·laba i els tetrasíl·labs.

Finalment els recursos literaris que utilitza l'autor al poema són les repeticions que ajuden a estructurar el poema i a realçar els elements que més interessen al poeta. També empra el paral·lelisme sintàctic "per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres" o l'anàfora combinada amb el polisíndeton, que proporciona una vitalitat molt particular als seus poemes. La metonímia l'ajuda a descriure les misèries i les mancances de la postguerra "demanava pa, medicines i amor". A més, empra la metàfora i la interrogació retòrica, com les referències al sexe, per a focalitzar l'expressió en l'atmosfera de la postguerra, que el poeta desitja descriure en profunditat, reforcen la tensió emotiva i omplin els versos d'evocacions i de suggeriments.

Altres recursos freqüents d'Estellés són la hipèrbole, l'asíndeton o l'encavallament, entre altres.

Sociolingüística: Experiència personal

 La meua família és de Romania, més concretament de la regió de Moldàvia, on es parla un dialecte diferent del romanés. La meua mare i la meua tia es van criar en aquest entorn moldau i per tant tot i que normalment parlaven romanés tenien un accent moldau.

Quan van créixer, la meua mare va vindre a Espanya i per tant no va tindre cap problema amb aquest dialecte. Però la meua tia se'n va anar a una altra regió de Romania on no es parla el moldau i quan va començar a parlar amb altres persones aquestes s'estranyaven i algunes, fins i tot, es reien d'ella perquè consideraven aquest accent més de poble i de gent més pobra. Açò va provocar en la meua tia un autoodi i va fer un esforç per abandonar aquest dialecte i hui dia parla amb l'accent de la seua regió.

[Hi falta una conclusió sociolingüística del tipus següent: "A causa dels prejudicis lingüístics de la gent, els accents regionals són ridiculitzats. No s'entén que una llengua és la manifestació i suma dels seus múltiples dialectes." 1,6 / 2]

Comentari de "Rellotge"

 Al text "Rellotge" trobem diverses idees, primer Fuster diu que la aparició del rellotge portàtil va ser una gran revolució per a la humanitat. Una segona idea és que en l'antiguitat tot i que existien rellotges de sol, rellotges d'arena, etc. no feien part de la vida dels humans com ara. I una tercera, i última idea, és que ara els rellotges semblen un artefacte inofensiu que ens és útil per a organitzar el nostre temps, però realment el que fa el rellotge és recordar-nos contínuament la fugacitat del temps i la proximitat de la mort. Això, segons Fuster ha hagut de fer-nos diferents respecte als nostres avantpassats.

Al text podem trobar també diversos recursos, els primers són els modalitzadors. Hi podem trobar substantius valoratius com "convicció", adjectius valoratius com "automàtic" o quantificadors com "quasi". Després podem trobar també l'ús de cometes, uns exemples són "històrics", que porta cometes perquè es refereix a la nostra història personal o "som per-a-la-mort" que es troba entre cometes perquè és una citació. I un tercer recurs és la sentenciositat, una sentència és, per exemple, "Cada cop que consultem el rellotge, rebem un impacte dolorós." 

               

[2 / 2]

Comentari de l'entrada "Gent"

Segons Joan Fuster, quan diem "la gent" ens referim a altres i no ens incloem mai. Una altra idea és que també hi ha paraules que ens inclouen a nosaltres també, com "poble", "societat" o "equip" i una última idea és que nosaltres ens fem la il·lusió que restem al marge de "la gent", però no ens adonem que hem fet part d'aquest conglomerat moltes vegades.

Per altra part, podem trobar diversos recursos en aquest text, alguns d'ells són l'ús de cometes en "la gent" o "el meu poble", per exemple, que són elements d'intertextualitat de cita. També hi ha elements modalitzadors com "amorfes" o "circumstancials" que és un adjectiu valoratiu o "mentalment" que és un adverbi valoratiu i elements de matisació, entre guions o  cometes, "mai-o quasi mai-, en general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos".

Comentari de text: La plaça del Diamant

L'element real és el Dia dels rams, que no apareix nomenat al fragment però és el que estan celebrant en aquell moment i per això els nens i les nenes porten palmons, xerrics-xerracs i maces de fusta.

Vam anar a beneir. Al carrer hi havia nens amb palmons i nenes amb palmes [...] En Mateu venia amb nosaltres, amb la nena al coll, una nena com una flor, i ell la duia  com si fos una flor de debò.

Aquest fragment el trobem al principi del capítol V. És una escena que observa Natàlia durant la vigília del dia dels rams, dels nens i nenes que estan jugant, poc temps abans de casar-se amb en Quimet.

Ací el símbol que podem trobar són les flors, que en la novel·la representen la infantesa i la joventut que ha perdut Colometa. També simbolitza la felicitat, que també ha perdut quan va conèixer a en Quimet al principi de la novel·la en el ball a la plaça del Diamant. Conèixer-lo va fer que Natàlia deixe de ser feliç mentre va estar amb ell, ja que la controlava constantment i no li deixava llibertat, cosa que feia patir a Natàlia. 

 

Marta i les xarxes socials

 Aquell matí, Marta s'alçà i va fer el que feia tots els matins, revisar les xarxes socials. Va continuar el dia de la mateixa manera, pendent constantment dels nous seguidors i pujant noves publicacions per a no perdre'n cap.

Tots els seus amics i familiars estaven farts del seu comportament, ja que Marta els ignorava completament quan estava amb el telèfon, i açò era quasi tot el temps. Tot i les queixes dels seus amics, Marta va continuar actuant de la mateixa forma sense pensar mai a canviar.

Un dia, com qualsevol altre, Marta s'alçà amb la intenció d'anar a classe. Però quan anava a sortir de casa els seus pares la van parar i li van dir que l'anaven a manar a viure amb el seu oncle a un poble sense quasi res de senyal. Marta es va quedar molt indignada i va tractar d'evitar-ho però no ho aconseguí. Dos mesos després de viure al poble, Marta, es va convertir en una persona completament diferent.