La meua família és de Romania, més concretament de la regió de Moldàvia, on es parla un dialecte diferent del romanés. La meua mare i la meua tia es van criar en aquest entorn moldau i per tant tot i que normalment parlaven romanés tenien un accent moldau.
Quan van créixer, la meua mare va vindre a Espanya i per tant no va tindre cap problema amb aquest dialecte. Però la meua tia se'n va anar a una altra regió de Romania on no es parla el moldau i quan va començar a parlar amb altres persones aquestes s'estranyaven i algunes, fins i tot, es reien d'ella perquè consideraven aquest accent més de poble i de gent més pobra. Açò va provocar en la meua tia un autoodi i va fer un esforç per abandonar aquest dialecte i hui dia parla amb l'accent de la seua regió.
[Hi falta una conclusió sociolingüística del tipus següent: "A causa dels prejudicis lingüístics de la gent, els accents regionals són ridiculitzats. No s'entén que una llengua és la manifestació i suma dels seus múltiples dialectes." 1,6 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada