La idea principal és que tothom ha pogut ser covard al llarg de la seua vida, ja que no ens hem d'oblidar que tothom ho és en comparació a un altre individu i que serà impossible que mai un individu considere la nostra valentia com una inferior a la seua, cosa que ens convertirà en un covard per a aquest. Finalment, aconsella que no s'ha de censurar a una persona per allò que un dia pots ser tu, com per exemple un covard.
Al llarg del text, Fuster empra diversos recursos. Trobem que hi ha presència del lector en algunes parts del text (''no censureu, no condemneu ningú..'' i ''ja podeu ser tan temeraris com vulgueu''), també empra l'ús de la cursiva a la paraula valentia per ressaltar la seua importància al text, encara que pense que també siga per ressaltar la ironia. Per acabar, Fuster també fa ús d'una pregunta retòrica perquè el lector s'ho planteje (''Qui és que no ha tingut mai por?'').
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada