Joan Fuster repeteix durant tot el text la seua idea principal, que és que quan diem "la gent" ens referim a un grup de persones que no ens inclou. És a dir, que en dir 'gent' automàticament estem diferenciant-nos de eixa massa de gent. Per a denominar un grup de gent paregut però que ens incloga diem altres paraules, a les quals al·ludim quan diem "la meua gent", ja que Fuster ens recorda que la paraula gent ens separa de la massa de gent de la que parlem.
En l'entrada, Fuster utilitza verbs en primera persona per marcar-ne la seva presència: "ens fem la il·lusió", matisacions entre guions "són els altres- i cadascú de nosaltres", i l'ús de les cometes constantment per a la paraula "gent" i els seus pseudosinònims "colla", "equip"..., per a indicar el paper que tenen aquestes paraules dins del propi text.
[1,9 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada