El primer any que vaig estar als Estats Units, com qualsevol altra persona que viatja a un altre país on no es parla la seua llengua, em va costar apropar-me als altres per tal d'establir tot i que sigui una petita conversació. Les primeres setmanes em vaig sentir totalment fora de lloc, però a poc a poc vaig fer alguns amics amb als que, per necessitat, vaig aprendre a parlar anglés ràpidament. Però em vaig sorprendre molt un dia, quatre mesos entrat el curs, quan un del meu grup d'amics començà a parlar en espanyol. Em va sorprendre perquè ell sabia que jo parlava castellà, però no s'havia dirigit cap a mi en el nostre idioma fins a eixe moment. Supose que, tot i que l'espanyol és parlat per moltes persones a Florida, on jo vivia, segueix sent una llengua minoritzada i els prejudicis lingüístics feien al meu amic sentir-se incòmode parlar en espanyol amb mi davant de la resta de persones.
[2 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada