Al text “Gent” de Joan Fuster, l’autor ens introdueix algunes idees d’aquest concepte. Per començar, quan diem gent, ens referim als altres i, per tant, no volem aludir-nos a nosaltres mateixos. Cita que per definició, “la gent són els altres i no jo”. A continuació, també escriu que hi ha altres conceptes en què si que ens incloem a nosaltres mateixos com: colla, poble, societat, partit... és una mena d’inclusió. A més a més, “gent” sol ser dit pels mateixos que ho han fet i en dir-ho, es desentenen de l'acció, per exemple: la gent cridava. Per finalitzar, Fuster fa la seua aportació i ens diu que no hi ha dubte que la gent són els altres, i cadascú de nosaltres.
En aquest text
podem trobar diferents recursos. Un d’ells és l'ús de cometes. D’una banda,
l'utilitza per a nombrar la intertextualitat d’un emisor desconegut («la gent cridava»), d’altra
banda, l’utilitza per a canviar-li el significat a algunes paraules; matissa
amb l’ús de guions (mai -o quasi mai-) i per finalitzar remarca la presència
del lector amb verbs en primera persona del plural (“només se’ns fa evident”,
“en la mesura que arribem”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada