L'autor introdueix la idea que els rellotges portàtils han sigut una de les més profundes revolucions de la humanitat i de la vida. Si ens adintrem [endinsem] en la trajectòria del rellotge, existeixen els més vells (els de sol, d'arena…) que portaven gravades inscripcions de l'anunci de la mort i que recordaven la fugacitat del temps. Després d'aquesta idea, Fuster torna a la societat actual per exposar que hui dia el rellotge es limita a dir-nos que som temps i que el temps és un recordatori constant de la fatalitat de la mort i del pas del temps. En l'antiguitat, el temps tenia un caràcter menys immediat ja que no estava dividit en fraccions de velocitat incomprensibles.
A aquest text podem trobar diferents recursos que utilitza Fuster. Primer, fa ús de cometes. Açò ens pot mostrar, per exemple, la intertextualitat com a "som per-a-la-mort" poden també reduir una expressió a una sola paraula, com "històrics" (limitada a la història personal). A més, introdueix adjectius i verbs valoratius com "lúgubre" i "afavorir". L'autor nombra oracions no assertives, com: "Sospito que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de paret", oració dubitativa.
[1,9 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada