Fuster comença dient que la por és un sentiment que tothom ha experimentat en algun moment de la seua vida, i que inclús els valents la pateixen però ho són perquè la consegueixen ignorar.
Continua amb la idea que qualsevol persona serà considerada covarda en comparació amb una altra que pense que la seua valentia és superior.
Finalment, conclou que no s'ha de censurar allò que tots sentim en certes ocasions i que la covardia no és cap excepció d'aquesta norma moral.
Al llarg del text podem trobar diversos recursos estilístics característics de l'autor:
-L'ús d'oracions no assertives ("¿qui és que no ha tingut mai por?") a mode de preguntes retòriques per introduir certa idea al lector.
-La presència del lector perquè aquest se senta identificat i se n'adone que també ha sentit por ("Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu" o "no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió").
-L'ús de cursiva per indicar, en aquest cas, la subjectivitat del terme ("valentia").
[1,8 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada