Les llengües i els dialectes són part de la cultura del territori on es parlen, açò ho vaig aprendre quan em vaig mudar d'Uruguai a València, als 12 anys.
Al principi em molestava que a l'institut m'obligaren a aprendre valencià per a passar d'any. El primer any d'ESO, l'assignatura d'aquest idioma estava exempta per a mi, però vaig anar a reforç de valencià com optativa, per decisió dels meus pares.
Arribar a un país nou, amb altre dialecte del castellà i, a més, sense ningú més que la teua família, va ser difícil. I el fet d'haver d'aprendre un altre idioma no va ajudar gens.
Però, al llarg dels anys em vaig adonar que és part de la cultura valenciana i que calia respectar-ho. No parle valencià, però puc comunicar-m'hi perfectament. En conclusió, he superat els meus prejudicis lingüístics.
-Lucía Estévez Villa. 2n baxillerat B.
[El terme "dialecte" que utilitzes és inadequat, ja que el valencià no és dialecte del castellà: 1,9 / 2]
Amb dialecte em referia al de l'espanyol d'Espanya, que és diferent al d'Uruguai. Després em refereix al valencià amb "altre idioma".
ResponElimina