Un dia que vàrem arribar al meu poble en estiu, els meus pares i jo anàrem a comprar al supermercat per a omplir la nevera. En la tornada cap a casa passàrem pel forn i en entrar ens adonàrem que hi havia una xica nova al mostrador. Al poble normalment tothom parla castellà i valencià, normalment les persones majors són els que més l'utilitzen [quina?], però com que els meus pares i jo solem parlar castellà demanàrem el pa en castellà. Malgrat que la dona en sabia es notava que li costava i tenia una forma de parlar característica. A meitat de la conversa ens va dir si ens podia parlar en valencià perquè des que havia vingut del seu país que era Rússia, si no recorde malament, hi havia aprés millor el valencià perquè les dones majors del poble li parlaven solament en valencià, de fet el parlava millor que el castellà. Li vàrem comprar el pa i n'anàrem un poc sorpresos, però sabent que la dona parlava millor el valencià que el castellà i fins ara quan anem li parlem en valencià sense problemes. Amb açò em vaig adonar que no hi ha una llengua que siga inferior a una altra solament que depenent d'amb qui et comuniques adaptes en quina llengua parles.
[1,9 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada