Fuster defensa que "tothom és covard per comparació a algú altre", és a dir, per més temerari que sigues, hi ha una altra persona que pensarà que ets un covard; i que "el valent no és sinó un que té por i se l'aguanta", per tant, tothom té por, però cadascú ho administra com pot. Això explica la idea principal del text, que és: no cal que censurar ni condemnar a ningú perquè siga allò que nosaltres podem ser en alguna ocasió, en aquest cas: covards.
Alguns dels recursos que es poden trobar en aquest text són: utilització dels dos punts per a presentar explicacions o síntesi de les afirmacions ("[...] les accions del covard: la seva covardia" i "Per exemple: covards"), utilització de modalitats no assertives ("¿qui és que no ha tingut mai por?" i "Potser sí"), i altres com la utilització de cursiva per a restringir el significat ("valentia") i d'incisos entre guions per tal de matisar ("-i ho hauríem de voler-").
-Lucía Estévez Villa. 2n batxillerat B.
[1,9 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada