Quan era més menuda, farà uns 10 anys, em quedava sorpresa cada vegada que algú no canviava la llengua al parlar amb una persona de diferent llengua que tu. Per exemple, el meu iaio mai deixava de parlar valencià, encara que els altres parlaren castellà. Jo no entenia per què si mon pare parlava castellà, ell contestava en la seua llengua natal.
Més tard, quan jo era conscient de que el català formava part de les llengües minoritzades, vaig comprendre el que feia el meu avi. Decidí preguntar-li i em va contestar: filla meua, no cal que canvies la teua llengua perquè els altres et van a entendre, no obstant això, canvia-la si no saps que eixa persona no sap ni el que dius.
Des d'aquell moment, vaig deixar de tindre autoodi per la meua llengua, vaig deixar enrere els prejudicis lingüístics i vaig fer front al conflicte lingüístic que es viu al nostre país. Vaig començar a ser una nova persona.
[Pots canviar el concepte de "llengua natal" al de llengua primera o materna, ja que no es naix amb una llengua. 1,95 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada