Comentari de l'entrada "Gent"

En aquest text, Joan Fuster primer planteja que quan emprem la paraula "gent" no volem aludir a nosaltres mateixos, al resistir-nos a la indeterminació d'un grup, encara que pertanguem a aquest. Després estableix que, a diferència d'altres paraules com ara "poble" o "colla", aquest mot intercala una distància distintiva entre el qui el pronuncia i el grup a què es refereix. Finalment, l'autor conclueix que "la gent són els altres- i cadascú de nosaltres"  ???.

A l'entrada trobem que l'autor empra recursos com l'ús de les cometes i la cursiva ("la meua gent") per a remarcar la intertextualitat; inclueix verbs en primera persona del plural per a marcar la presència del lector ("ens resistim a veure'ns sumits", "no acceptem de reconéixer-nos-hi"); i matisacions entre guions ("mai -o quasi mai-", ",en general,") per a aclarir algun aspecte del text.