Comentari complet del poema “per exemple” de Vicent Andrés Estellés: Tema, mètrica, altres mètriques i figures retòriques.
PER EXEMPLE
Entre aquests dos estats es tot lo poble
E jo confés ésser d’aquest nombre.
Ausiàs March
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,
com no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres, demanava cauteles,
i demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, preocupacions i tactes,
de pactes clandestin, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: La guerra s’ha acabat.
I botàrem als marges i arrancàrem les canyes
i ballàrem els marges i arrancàrem les canyes
i ballàrem alegres damunt tota la vida.
Acabada la guerra, fou allò la postguerra.
S’apagaren els riures estellats en els llavis.
I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.
S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles.
Un bult d’amor creixia, tenaç, a l’entrecruix.
Eren temps de postguerra. S’imposava l’amor;
brutalment s’imposava sobre fam i cauteles.
I fou un amor trist, l’amor brut, esgarrat.
Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa
Que vàrem perpetrar, innocents i cruels,
plens ja de cap a peus d’obscenitat i fang.
Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra…
¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure.
I després de palpar-nos feroçment, brutalment,
arribàvem a cas i dúiem les mans buides,
i encara ens mirem ara les mans buides a voltes,
i ara sentim l’espant que llavors no sentíem
I plorem per aquella puresa que no fou,
per aquella puresa que mai no hem pogut viure,
Que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.
Vicent Andrés Estellés
El tema del poema és la caracterització dels anys de postguerra. En aquest context amarg, sord i feroç, de cauteles i fam, sols l’amor apareix com a element transgressor ( “Eren temps de postguerra. S’imposava l’amor” ), que ajudava a superar un dia a dia marcat per la repressió, enfront d’una realitat oficial que la dictadura intentava imposar.
Pel que fa a la mètrica Estellés usa els versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest vers es utilitzat en moltes composicions del llibre de meravelles i en altres seus. Els quaranta-cinc versos que conformen la composició no rimen entre si, però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
Els recursos literaris que s’utilitzen son molt variats, començant desde les repeticions, que ajuden a estructurar el poema i realçar aquells elements que l’interessen al poeta, aquest recurs es veu en la repetició de les paraules, “postguerra”, “guerra”, “cauteles”, entre altres.
Estellés també fa servir el paralelisme sintàctic, “per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres”, “No demanava còleres, demanava cauteles, / demanava pa, medicines, amor”, o l’anàfora combinades amb el polisíndeton, que proporciona una vivacitat molt particular als seus poemes: “I botàrem els marges i arrancàrem les canyes / i ballàrem alegres damunt tota la vida”, “i encara ens mirem amb les mans buides a voltes, / i ara sentim l’espant que llavors no sentiem / i plorem per aquella puresa que no fou”.
Per altra part la metonimia l’ajuda a descriuire les misèries i les mancances de la postguerra , “demanava pa, medicines i amor”, es a dir, vèncer la fam, tindre salut i poder estimar lliurement.
La metàfora (“sobre els ulls caigueren teranyines de dol”) o la interrogació retòrica (“¿I qui sap, al remat?”), com les referències al sexe, més o menys disimulades (“plens ja de cap a peus d’obscenitat i fang”, “S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles”, “Un bult d’amor naixia, tenaç, a l’entrecruix”), focalitzen l’expressió en l’atmosfera de la postguerra, que el poeta desitja descriure en profunditat, reforçen la tensió emotiva i omplin els versos d’evocacions i de suggeriments.
Kush Valero 2n B
