Comentari de l'aforisme "Covardia"

1. En aquesta entrada, Fuster primer planteja que les accions d'un covard sempre seran justificables per la seua covardia, al ser [per ser] la por una sensació universal que, encara que siga superable, tothom ha patit. Després proposa que no es pot fixar un límit moral en aquest aspecte, ja que tothom és covard per comparació a algú altre. Finalment, l'autor conclou que no s'ha de condemnar a algú que estiga en la mateixa situació en què nosaltres, en algun punt, ens podem trobar.

2. Trobem al text diferents marques de l'estil de Fuster: per exemple, les matisacions entre guions i comes ("-i ho hauríem de voler-") que l'autor empra per a aclarir algun aspecte del text; l'ús d'adjectius valoratius ("covard") i les variades modalitats oracionals ("qui és que no ha tingut mai por?") que aporten un estil conversacional al text.

[2/2]