La idea principal que Fuster tracta de reflectir i repeteix constantment durant la lectura de l'entrada és que quan parlem de gent ens referim als altres, no a nosaltres mateixos. Per a incloure'ns en un grup de persones fem servir altres paraules com "colla" o "equip". Fuster indica que quan algú fa servir la paraula gent crea una separació entre l'emissor, és a dir, ella o ella, i la massa de persones a qui s'està referint. En conclusió, en el moment que fem servir aquest terme deixem instantàniament de pertànyer aquesta massa de gent, en la qual, en algun moment de la nostra vida hem estat inclosos.
A l'entrada hi trobem diversos recursos. Primer, fa algunes matisacions amb l'ús de guionets, com per exemple "-o quasi mai-" i "-cadascú de nosaltres.". També fa ús constant de cometes, per fer referència a "la gent" i altres maneres de fer referència a grups de persones que, en aquest cas, inclouen a l'emissor com "colla", "partit" o "equip". Finalment també fa ús de verbs i adjectius valoratius com per exemple "al·ludir" o "justes".
[1,9/2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada