Per a Fuster no existeix cap forma humanament possible de determinar un límit moral en el terreny de la covardia, cadascú administra la seua por com pròpiament pot. La realitat és la següent: al cap i a la fi tothom és covard en comparació amb algú altre, ja que sembla impossible que una persona considere que la valentia d’una altra siga inferior a la seua. Per tant Fuster dictamina que no s'ha de censurar a ningú perquè en alguna situació determinada siga allò que tothom podem ser en altra ocasió. Com per exemple covards.
Al text de “Covardia” apareixen verbs i adjectius valoratius: “mai no serà possible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seua...” (línia 7). “Tothom és covard per comparació a algú altre...”(línia 5/6). A més podem trobar al principi del text un incís entre guions, on Fuster aclareix que caldria que tot el món sempre volguera trobar les raons per excusar les accions d’un covard i així evitar censurar-los: “- hi ho hauríem de voler -” (línia 1). Per últim, es pot observar clarament que els dos punts utilitzats per a presentar explicacions és un recurs que utilitza Fuster contínuament durant tot el text: “Una bona regla de conducta, en això com en altres esferes i coses, serà aquest: no censureu, no condemneu ningú perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió.”
[Mira a vore si no has volgut dir "superior" en lloc d'inferior, com afirmes: 2 / 2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada