ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l’Almoina. Pense els darrer anys
dels poetes local, de l’Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic… Es colpejava el pit
el puny com una pedra, insistint foscament.
I se’n tornava a casa, irritat, en silenci,
barallant l’epigrama ple de dificultats,
unes banalitat del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mort tot el món.
Jo sóc aquest que em dic… Agafats de les mans, vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina.
Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura
d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest… Un sagristà
de la Seu em contava com referent el cos
d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d’ossos Un migdia, de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collirem unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors en una mà.
En eixir de Gandia les llançares a l’aire,
a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo soc aquest que em dic… Carrer de Cabiller,
la Plaça de l’Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.
Vicent AndresEstellés
El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March». El seu passeig per la ciutat, per Beniarjó o per Gandia va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.
Pel que fa a les figures retòriques, Estellés les usa a bastament per a transformar la llengua col·loquial que tant s’estima en una llengua literària que li permet expressar els seus sentiments i les seues emocions. Hi comentarem el polisíndeton, molt habitual en la seua poètica, que accelera d’alguna manera el relat: «I seguírem després... I altre dia tornàrem, I hem tornat molts de dies». L’anàfora li permet destacar l’adverbi ací que dona títol al poema: «Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March/ Ací, de cos present, estigué Ausiàs March». Les repeticions de mots o estructures li permeten prioritzar o destacar idees que desitja que el lector dels seus poemes recorde permanentment. Els encavalcaments són usats amb profusió també en aquest text: «Penses els darrers anys/ d’Ausiàs March», «hem vist la sepultura/ d’Ausiàs», «Un sagristà/ de la Seu», «pensàrem/ Ausiàs March allí».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada