Comentari de "El verí del teatre"

Comentari de "El verí del teatre"

 

1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

Aquest fragment ocorre entre el principi i la meitat de l'obra, quan desprès d'estar Gabriel una estona esperant i haver begut el vi que contenia la droga, el criat li diu que és ell el Marques i que ha aconseguit enganyar-lo simplement canviant-se la roba i parlant de forma una mica menys fina encara que Gabriel li nota la bona manera de parlar. Ell no s'ho creu aleshores el marques encara vestit de criat, decideix canviar-se la roba i ficar-se la seva, la de Marques. Quan per fi acava creguen-se que és el marques, canvia la forma de dirigir-se a ell i li demana perdó per haver-lo parlat amb superioritat quan encara creia que era un criat.

2. Quines característiques presenta el personatge Gabriel? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?

Gabriel és un actor jove que es dedica al teatre. A causa del la seva aparença externa és irrellevant com que el caràcter realista de l'obra ho fa innecessari. Quant al caràcter, Gabriel està marcat per la seva categoria social inferior i pel seu orgull professional.Gabriel no canvia al llarg de l'obra, però si li canvia l'actitud, ja que Quan pensa que el marques és un criat el tracta de forma despectiva, i desprès, quan se'n adona que és el marques, el tracta amb respecte i cordialitat. Al final, en saber que ha sigut enverinat, actua de forma dramàtica i sotmesa als capricis del noble.

3. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

En tota l'obra apareixen dos eixos temàtics remarcables. El primer són les categories socials (heu podem veure al fragment), ja que es representa en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. El segon són les qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la representació actoral.

Alexandre Ferrando Gonzalez

Text Creatiu

 

La nevera

Quan obrim la nevera no ens parem a pensar un segon en el que s'ignifica, agafem qualsevol tipus de menjar sense pensar-ho un segon.

Tenir nevera és un luxe que fins fa pocs anys no tot el mon es podia permetre. Abans tots els dies calia anar a per productes diàriament perquè al dia següent ja no es podia menjar, aquests productes poden ser la llet o la carn. Aquest prodigi de de la enginyeria que retarda la descomposició del menjar rebaixant la temperatura per a ralentir l'acció dels microorganismes, ha canviat les vides de tot el món, ha millorat les vides de la gent notablement acabant en la necessitat d'estar sempre pendent del menja, i ara la tractem com si fora un element més de la casa. No parem a pensar el significat del trajecte de l'obertura de la porta d'un frigorífic.

Comentari del poema "Cant de Vicent"

Alexandre Ferrando González

2Bat B

Comentari del poema: "Cant de Vicent"

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. El cant a la ciutat, que ell ha dit que sent com a seua, acaba esdevenint un cant a si mateix com a individu, com ho testimonia el títol que li posa al poema: «Cant de Vicent». El jo poètic del poema es converteix en la viva representació de la ciutat. Hi ha una identificació plena.

Ús dels versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquesta mètrica és utilitzada per Estellés en moltes de les composicions d’aquest llibre i en altres seus. Els cinquanta-tres versos que conformen la composició no rimen entre si, però segueixen pautes sil·làbiques repetides, és a dir, són versos blancs. 

Estellés no vol caure en el lirisme immotivat o en una retòrica buida. Per aquesta raó combina la llengua col·loquial i marcadament dialectal (pense, teua, estrenàreu, poal, xiquets) i la llengua literària, que  aporta als versos solemnitat i expressivitat. De la voluntat de fer la crònica de les realitats circumdants es  deriva la seua manera, ben particular, de dir. Els topònims referits a la ciutat i a la seua comarca són una  

mostra d’aquesta voluntat i també apareixen en aquest poema: els carrers de Pelayo o Gil i Morte, les  Torres de Serrans, aquella lleteria de Sant Vicent de Fora, comparteixen presència amb els pobles de  l’Horta, com Alboraia, Benimaclet o Burjassot, on va nàixer. 

Dels recursos literaris que empra l’autor en aquest poema, cal destacar-ne alguns. Estellés dominava a la  perfecció tots els recursos temàtics i formals. Les repeticions li serveixen per a vertebrar el poema. Hi  trobem paraules repetides que actuen com a mots clau: València, òbviament, és la més repetida, ja que és  el fil conductor del poema, i també de tot el llibre. Temies i sense, repetits en diversos versos de la part  inicial en forma d’anàfora, concentra la nostra mirada en la por i el respecte que provocava en el poeta  l’objectiu declarat d’escriure un cant a la seua estimada ciutat i, també, en la manera com ho volia fer. La  combinació de l’anàfora amb el paral·lelisme sintàctic consolida aquest efecte i ajuda a construir el  poema de forma sòlida, «La volies cantar sense solemnitat,/ sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,/  sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d’una manera humil», «tan íntima i calenta,/ tan  crescuda i dolguda», «de tots els vius i els morts, de tots els valencians?». Els encavalcaments també  s’empren profusament en el poema. Serveixen a l’autor per a crear una expectativa, fruit del trencament  sintàctic del vers, i ajuden a destacar els elements que el poeta desitja: «en el moment de la Resurrecció/  de la Carn», «en estrenar la vida/ definitivament», «s’escolta la campana/ veïna de l’església», «El treball,  el tenaç/ amor a les paraules», «Perquè evoque la meua/ València». Les comparacions («Lentament el  miraves créixer com un crepuscle»), l’antítesi («aquells moments d’amor i aquells moments de pena», «I  el tema de València tornava, i se n’anava»), les exclamacions retòriques per a evocar la ciutat («Ah,  València, València!», «Ah, tu, València meua!»), la metonímia («El naixement d’un fill. El poal ple de  sang.») i fins i tot l’anadiplosi («deixa l’èmfasi./ L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes»)  contribueixen a dirigir la nostra atenció allà on vol el poeta, augmenten l’expressivitat dels mots i fan  palesa la complexitat del llenguatge poètic d’Estellés malgrat l’aparent senzillesa. 

Comentari de text: Covardia

 Alexandre Ferrando Gonzalez      2n Bat B

Covardia

Fuster comença parlant que la por és una cosa que tots tenim en algun moment i que si algú és valent, és perquè té por, però se l'aguanta. Després diu que tothom és covard en comparació a altres i que no hauríem de condemnar a algú per ser alguna cosa que en algun moment també tu ho pugues ser com, per exemple, covard.

A aquest text podem trobar diversos recursos, com poden ser: l'ús dels dos punts per a ficar una explicació o una afirmació del que està parlant. 

[Hi falten dos recursos més: 1,3/2]

Sociolingüística: Experiència personal

 Alexandre Ferrando González       2n Bat B

Hem de cambiar la forma

de parlar el valencià

Cada vegada hi ha menys persones que contesten en valencià, el que vull dir amb açò és que encara que nosaltres siguem valencianoparlants tan prompte algú ens parla (siga una pregunta, o que ens canvien la llengua mentre parlem), de seguida nosaltres ens adaptem i canviem l'idioma al seu. Aquesta dinàmica crea un problema, ja que fa veure que el valencià no té sentit parlar-lo i dóna la sensació que el parle molta menys gent. Jo m'he trobat en situacions que algú em parlara en castellà i jo ho continuarà i al final adonar-nos que els dos som valencianoparlants i des d'un principi hem començat en castellà per complaure a l'altra persona.

Està clar que hi ha gent que vol canviar les normes per llevar el Valencià per la simple sensació que no es gasta, encara que realment sí que es gasta. El que s'ha de fer és gastar-lo a les xarxes socials, ja que és on realment es veu la quantitat de parlants d'una llengua (a ulls de qui fan les lleis) i on es poden canviar la forma de parlar el Valencià.

[1,85 / 2]

Rellotge

Rellotge

En primer lloc Fuster ens compara un rellotge actual amb el rellotge de sol i d'arena i anomena que aquests rellotges antics tenien inscripcions que recordaven la brevetat del temps i l'anunci de la mort. Després ens parla de la diferència de com eren abans les relacions entre les persones i la importància del temps, mentre que ara ens fixem en el pas del temps en minuts i segons basant la nostra vida en ell. Abans estava controlat pel dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de les gestacions dels animals.

Podem trobar recursos com l'ús de cursiva, cometes o diverses oracions no assertives i paraules que redueixen una frase o et claven en un context com "gnòmica" o "memento" que fa referència a un recordatori.

Comentari de La plaça del Diamant

 Comentari fragment la Plaça del Diamant

"No en tenia ni cinc per a anar a comprar salfumant. L'adroguer de sota ni em mirava i em penso que no era perquè fos dolent sinó perquè li feia por amb tants milicians com havien vingut a casa"

Aquest fragment ocorre quan Natàlia està tan pobra i ho està passant tant mal que decideix anar a l'adroguer per comprar salfumant per a matar als seus fills i per a suïcidar-se ella mateixa i així deixar de patir. Volia clavar-se un embut i tirar el salfumant per ell. Finalment, acaben casant-se el que l'ajuda molt per a superar tots els seus problemes, ja que també li dóna un treball.

En aquest fragment apareixen diversos llocs com és el carrer mentre va cap a la drogueria, també es nomena un tren, però la part més important és la drogueria on està l'adroguer. Òbviament apareix Natàlia i l'adroguer, però també apareixen nens i una dona al carrer.

El símbol que hi apareix és l'embut amb el qual Natàlia volia matar als seus fills i a ella mateixa per a deixar de patir a causa de la seua situació econòmica i a la postguerra. L'embut en ficar-se a l'inrevés pareix un con que cada vegada es fa més menut, aquest representa l'angoixa que pateix Natàlia i com va augmentant segons va passant la història.

Entre viatge i viatge

Laura va eixir de casa per anar al supermercat a comprar llepolies, beguda i arròs per a fer paella al dia següent, que era el seu aniversari. Més o menys  va eixir sobre les set de la vesprada, el supermercat estava a 25 minuts de casa caminant, que es convertirien en 30 a la tornada tenint en compte que tindria que tornar amb el carro ple.

Quan estava a meitat camí es va posar a pensar si s'havia deixat la porta oberta, així que va tornar corrent a casa. En arribar va veure que sí que l'havia tancat així que tornà a emprendre camí cap al supermercat. Ja arribant, creia que s'havia deixat una aixeta oberta, i encara que estava ja prop del supermercat, sentia que havia de tornar a casa a tancar-lo. Altra vegada, gens, tot correcte. Per tercera vegada va tornar al supermercat i una vegada allí no va poder entrar al supermercat perquè feia deu minuts que l'havien tancat. 

En aquell moment, de la rabia, trencà a plorar.