text creatiu

 Quan naix el sol, les xicotetes espurnes de llum il·luminen el paisatge. La nit és molt obscura i pareix eterna, mai saps en quin moment eixirà el primer raget de llum, cap persona s'ho espera. Eixe moment, quan apareix la llum, ocorre molt lentament i fins que no arriben a ser dotze del matí no s'aprecia la intensitat de la presència del sol.

Els primers instants de llum tènue provoquen sensacions de vida i tots els éssers vius comencen a prestar-li atenció a les trompetes que anuncien l'arribada del sol. La llum creix molt lentament i des de la mar s'escampa suaument cap al paisatge i les ciutats. El petit reflex en els cristalls pareix que penetra de tal manera que l'obscuritat cobra vida.
A mesura que el sol puja, les xicotetes espurnes que s'allunyen de la mar semblen plorar. Recorden els temps passats quan eren especials per ser les úniques que donaven vida, ara han de prendre a compartir el protagonisme.
El sol ja es troba quasi en el centre del cel. Sembla que se sent poderós, però no és més que una disfressa perquè el món no s'adone de la seua inseguretat, el sol també és insegur. Ja ha arribat el moment de la coronació, el sol s'ha col·locat en el seu tron i ha agafat el seu ceptre per governar la vida.