Text Creatiu

 La pilota jau sobre la gespa banyada a pint de ser colpejada pel jugador al qual li han fet falta.

Tot l'estadi està pendent d'ella per veure quina serà la seua trajectòria. Fins que el jugador no es disposen a xitar ningú ho sabrà. 

La pilota sent la vibració al terra del jugador que es disposa a colpejar-la després que l'àrbitre haja xiulat per llençar la falta. 

Per un moment hi ha un silenci a l'estadi. Tot passa a càmera lenta. El jugador ja ha impactat el peu contra la pilota. L'esfèric peed la seua forma per l'impacte i la diferència de pressió fa que surti disparada amb una trajectòria impredictible per al porter. El cuir comença a girar sobre si mateixa en l'aire. Passa per sobre la barrera i comanda a acostar-se perillosament a la portería.

La pilota acaba dons de la xarxa entrant per l'escaire de la porteria provocant l'eufòria de milers d'aficionats que canten al gol que els dóna la victòria.

Comentari fragment Verí del teatre

 COMENTARI DEL FRAGMENT P.145

02. El fragment A es troba al començament de l'obra quan Gabriel està al palau del Marqués que l'havia citat. Durant aquest fragment conversa amb el criat que posteriorment l'actor descobrirà que es tracta del Marqués.

Gabriel durant el fragment nota que el criat parla d'una manera inusual per a una persona d'aquesta classe social, però no és fins que el criat li diu que no és veritablement un criat.

03. Gabriel és un personatge escéptic, actua amb superioritat sobre el criat però doblega la seua postura davant el Marqués. És un estereotip del S.XVIII. 

El Marqués és manipulador, cap al final descobrim que tampoc té massa escrúpols i que se n'aprofita de l'actor jugant amb la seua ment fent-li creure que l'ha enverinat i després enverinant-lo deveres.

Els personatges no evolucionen de manera psicològica ja que no els dóna temps. Tot ocorre en un breu espai de temps dins de l'obra. D'altra banda si que notem canvis d'actitud per part de tots dos.

04. En aquest fragment, Sirera, tracta el tema de les classes socials, de com en Gabriel creu que una persona no pot canviar de classe social i tracta amb condescendència als "inferiors" però amb respecte als "superiors". Tampoc aconsegueix desencasellar el criat tot i que té un vocabulari força elevat.

El Marqués d'altra banda posseeix, com diríem ara, un pensament més liberal on les persones poden canviar d'estatus. 

Altres temes són els límits de realizar i ficció, el terror psicològic i qüestiona els límits de l'escenari.

Comentari poema: Demà serà una cançó

 Tema:

El tema del poema és l'enyorança d'un amor passat, en aquest cas des de carnal i sexual com quan diu "quan féieu l'amor en aquella terrassa" fins al amor romàntic d'estar en el cinema abraçats i sense fer cas a la película envoltats d'aquella semi intimitat i desig romàntic que crea la foscor de la sala.

Per a Estellés l'amor és un fet inherent al èsser humà que també és un "animal de records" que viu en el passat recordant temps millors que es quasi com el combustible de les persones.

Els amants del poema es veuen envoltats del romanticisme i l'atracció sexual representats en les situacions esmentades i en el foc de la falla d'amor candent i excitant.

Mètrica:

El poema "Demà serà una cançó" te una métrica de versos alexandrins, de dotze sílabes amb cesura en la sisena. Te una extensió de vint versos. Els versos alexandrins són una mètric clássica, com podem veure en la poesia de l'edat mitjana com en la obra de Jorge Manrique "Coplas a la muerte de su padre". És un poema sense rima però si que te un patró sil.làbic.

Figures retòriques

Estellés utilitza un llenguatge col.loquial típic de la comarca valenciana de l'Horta, incorporant de manera natural ("teues","volta","banda") i intercalant amb llenguatge i estructures de caràcter més literari ("versos solemnes—solemnes?—").

Utilitza topònims per fer referència al espais coneguts per ell (València, el riu, la fira) i ens situa en el temps de posguerra en la seua ciutat

.

Escepticisme: Idees principals i recursos

Fuster defensa l'escepticisme amb diferents arguments.

Primerament com a concepte intel·lectual. Posa de manifest que les persones escèptiques pensen de manera enraonada i cautelosa. Segudament el cataloga com a concepte moral, diu que un escèptic no serà mai part d'un corrent ??? massiva i en relació amb aquesta idea, exposa el caràcter social del terme en relació amb les actituds d'un escèptic amb la resta del món, i en cap circumstància intervindrà en la vida dels altres. Fuster també proposa l'esceptisime com aspecte polític, on els pertanyents al terme no portaran mai a una revolució ni induirà a l'odi en cap individu. L'aspecte tècnic intrínsec proposat per l'autor ??? la seua definició d'un escèptic com a algú que tracta de viure el moment i és conscient de la seua posició en la història.

Darrerament, l'última idea proposada, és la de l'aspecte literari del terme, el qual és incompatible amb la lírica, metafísica ni l'oratòria, ja que la visió àcida del món d'un escèptic impedirà que recite un discurs sense que el mateix discurs faci dubtar del que està dient a l'orador.

RECURSOS:

Fuster fa ús de frases lapidàries i sentencioses de la definició del terme.

També utilitza punts, frases curtes i concises.

Per últim en el vocabulari tracta d'ampliar el significat de les paraules. 

Fragment de "La plaça del diamant"

En aquest fragment apareix quan la mare d'en Quimet falta i es fa present el símbol dels coloms. La Natàlia mostra la batalla interna contra els coloms de la qual n'està farta i se'n vol alliberar. Aquesta és l'etapa final de l'evolució de Colometa sobre el símbol dels coloms, que simbolitzen el sotmetiment de Colometa per part d'en Quimet. 

 p175

I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que els coloms s’havien acabat. Coloms, veces, abeuradors,.....Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa. Mentre en Quimet esmorzava (...) jo pensava en l’acabament del poble dels coloms i tot el que em deia en Quimet m’entrava per una orella i m’ixia per l’altra.

Aquest fragment és el moment en què se n'adona que ella mateixa s'està deixant consumir per la relació, que a poc a poc es va deteriorant llançant a perdre la cria de coloms a l'hora que la relació amb Quimet es va deteriorant coincidint la desaparició de l'últim colom amb la mort d'en Quimet.

La higiene

El Pep  es va aixecar aquell dia amb ganes de desdejunar ous i torrades, per això va agafar el desinfectant i netejà el mànec de la paella i la torradora. Tragué els ous de la nevera antibacteriana i el pa del congelador i es va fer el desdejuni.

El Pep havia d'anar a l'hospital a treballar, i ja feia tard. S'aixecà de pressa, es posà els guants per obrir la porta de l'ascensor i baixà ràpidament. Sopesà la idea d'agafar l'autobús però amb els temps convulsos del covid-19 va decidir agafar el cotxe que el deixaria a la porta de l'hospital. Quan va arribar va pensar "la de bacteris i virus que m'he estalviat anant amb cotxe".

Quan va arribar a la sala amb els companys va traure les mascaretes de protecció i començà la ronda després d'haver-ho desinfectat tot a consciència amb les mesures de seguretat corresponents. Durant la ronda va esbrinar que havia de tractar un pacient de Covid-19, que ja estava quasi recuperat, així que va pensar en una manera d'evitar-se el contacte amb els microbis del pacient. Aleshores se li va acudir l'excusa que havia d'anar al lavabo, i com que no volia clavar-se al de l'hospital, que era compartit i amb la seua obsessió per netejar-ho tot li produïa rebuig la idea de desinfectar la tassa, llavors va decidir agafar el cotxe marxar a casa i no tornar a treballar per no tornar i evitar-se el contacte amb la resta de pacients, que era allò de netejar el del demés, ja prou tenia amb el seu.