Text creatiu

 

La clau

En aparèixer, la clau no sap amb seguretat quin ball haurà de fer per a lliscar correctament dins del pany de la porta. Per a finalment obrir-la i arribar a la tan esperada comoditat de la casa.

Al principi la clau està confosa; ja que no sap quan podrà realitzar aquesta meravellosa dansa amb el pany; sempre que el propietari es queda quiet s'il·lusiona, ja que pensa que és el seu moment, però en la majoria dels primerencs casos, són només aturades espontànies. Encara que al final s'acaba aprenent l'horari i espera ansiosa l'hora on podrà tornar a vora al seu company de ball.

El moment de trobar-se hi ha una il·lusió en l'ambient, ja que quan es troben, s'acomoden únicament ells dos, i saben que podrien fer el mateix amb altres individus. Però la il·lusió no acaba ací, ja que quan terminen el primer ball, i la porta s'ha obert, han de fer un ball d'acomiadament on es dansen per a tancar la porta, acomiadant-se fins a la pròxima trobada.

 

Comentari del fragment A

Aquest fragment ocorre mentre Gabriel (actor de prestigi) discuteix amb el "criat" del Marqués, ja que el Marqués l'havia citat per a reunir-se i s'estava retardant. Durant la discussió Gabriel s'estranya de la peculiar manera amb la qual el criat s'expressa quan li comenta com gràcies a les classes socials es pot adquirir més coneixement o menys.

Durant aquest fragment del text Gabriel té una actitud confiada i desagradable cap el criat, ja que nega d'una forma condescendent les opinions del criat, ja que suposadament ell sap més que el criat. Gabriel sí que canvia d'actitud al llarg de l'obra, al principi està malhumorat amb el criat pel retard del Marqués, després quan s'assabenta que realment el criat és el Marqués adopta una actitud de penediment perquè ha tractat malament el Marqués. Per últim es torna boig quan creu que el Marqués l'ha enverinat per tal que actuara de forma més adequada.

Molts dels fragments del text es poden agrupar en dues temàtiques. La 1a. és més rellevant i els límits de la representació actoral, la ficció i la realitat són difusos; i la 2a. se centra més en la pervivència de les jerarquies socials i les tragèdies clàssiques. Utilitzant a Rousseau com a font d'inspiració. Altres temes de l'obra són: que és una obra de terror psicològic (ja que Gabriel pateix inconscientment d'un verí que en realitat no ha pres), i a més és una història de dominació respecte a qui té el poder (ja que el Marqués controla a Gabriel amb la clau de l'habitació i amb l'antídot del "verí").

 

Comentari de "Rellotge"

 La idea que introdueix Fuster al text fa referència a la important revolució provocada per la creació dels rellotges portàtils. A continuació ens introdueix la primera idea del text on parla de la història del rellotge esmentant antics mètodes de mesura del temps (rellotges d'arena, de Sol, etc.) que portaven marcades unes inscripcions que feien recordar la rapidesa del temps i l'anunci de la mort. A la segona idea Fuster parla de la societat actual on comenta la limitació que produeix el rellotge, ja que com les antigues inscripcions, ens fa un recordatori constant de la brevetat del temps i  de l'anunci de la mort; encara que en el passat el temps no tenia una naturalesa tan inmediata ja que no tenien la visió actual respecte a la divisió del temps.

En el text es poden trobar diferents tipus de recursos: primer, utilitza verbs i adjectius valoratius, com per exemple, "automàtic" o "lúgubre", també és molt habitual l'ús de cometes durant el text, com "històrics" o "som per-a-la-mort". [Cal destacar tres recursos, posar exemples i explicar-ne el significat dels recursos o dels exemples]

[1,2/2]

Sociolingüística: les xarxes socials

Jo crec que les xarxes socials aiuden a promoure les llengües minoritàries, encara que depén de quina xarxa social parlem, per exemple, Twitter. Twitter va afegir el valencià (idioma minoritàri a Espanya) al seu catàleg de llengües disponibles per a comunicar-se.

Un avantatge és el fet de donar a conèixer la llengua a altres persones, ja que quan un castellanoparlant llegisca un tuit en valencià, li dona a conèixer una nova llengua. Altre avantatge és que les persones que utilizen el valencià a diari poden expressar-se amb la llengua que volen adequadament.

                               

[Hi faltaria una conclusió. 1,6 / 2]

        

El cinomàtic

El cinomàtic

 Mateo va alçar-se com qualsevol diumenge i el primer que va fer va ser obrir la porta de la seua habitació i saludar Max, Pol, Pitt, Hiro i Coco. A continuació va obrir la porta de la cuina i tots junts van entrar-hi a la cuina per a desdejunar, Mateo va obrir un calaix i hi traure un sac amb menjar per a gossos i el va posar en els corresponents bols; ell va traure's una barra de pa, el pot de nocilla, un got de llet i un plàtan, i va desdejunar amb les seues mascotes.

I qui és Mateo? Doncs Mateo és un jove de 22 anys, estudiant de veterinària que està a uns mesos de graduar-se; i és una persona amb cinomania. I que és la cinomania? La cinomania és una obsessió intensa amb els gossos. Ja sabent açò podem continuar; A l'acabar de desdejunar els sis amics van baixar al carrer per a donar un passeig d'uns quants quilòmetres. Al tornar a casa es va clavar a la piscina per a refrescar-se, ja que per aquesta zona encara feia calor (encara que ja era tardor), a l'acabar de secar-se va pegar-li una ruixa als gossos per a refrescar-los un poc. A l'acabar va entrar dins de casa deixant als seus gossos fora per a que jugaren entre ells, ja que ara volia repassar els continguts donats al llarg de la setmana i si deixava als gossos dins de casa es distrauria, ja que el mínim lladruc fa que es preocupe i vaja a comprovar que tot estiga bé.

Va estar estudiant dues hores, al acabar va asomar-se a la finestra per a comprovar on i com estaven els gossos. A la part davantera de la casa estaven Max i Hiro (dos samoyedos germans, un és de color marró (Max) i l'altre és de color negre (Hiro)) tombats a l'ombra d'un arbre; els altres estaven a la part de darrere, Pol és un spitz japonés (de color blanc), Coco és un teckel (de color marró i negre) i Pitt és un chow chow ( de color blanc). Per a compensar el temps que no ha estat amb els gossos va traure'ls cinc ossos mentre ell feia el dinar. Després del dinar va gitar-se durant una estona, en alçar-se va dur-se als gossos de passeig i van estar tota la vesprada passejant. Van arribar de nit a casa, Mateo va dutxar-se i va fer un pinso cassola per als gossos, a més d'un sopar simple per a ell. Quan acabaren de sopar va agafar els determinats raspalls per al pelatge i va estar pentinant-los durant una hora. Després d'acabar va passar la granera per a netejar el terra; quan acaba va canviar-se de roba, es va posar un pijama i se'n va anar a dormir, encara que abans, va tancar la porta de l'habitació perque els gossos no es clavaren i pujaren al llit, ja que ara fa calor.