La clau
En aparèixer, la clau no sap amb seguretat quin ball haurà de fer per a
lliscar correctament dins del pany de la porta. Per a finalment obrir-la
i arribar a la tan esperada comoditat de la casa.
Al principi la
clau està confosa; ja que no sap quan podrà realitzar aquesta
meravellosa dansa amb el pany; sempre que el propietari es queda quiet
s'il·lusiona, ja que pensa que és el seu moment, però en la majoria dels
primerencs casos, són només aturades espontànies. Encara que al final
s'acaba aprenent l'horari i espera ansiosa l'hora on podrà tornar a vora
al seu company de ball.
El moment de trobar-se hi ha una
il·lusió en l'ambient, ja que quan es troben, s'acomoden únicament ells
dos, i saben que podrien fer el mateix amb altres individus. Però la
il·lusió no acaba ací, ja que quan terminen el primer ball, i la porta
s'ha obert, han de fer un ball d'acomiadament on es dansen per a tancar
la porta, acomiadant-se fins a la pròxima trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada