Fragment A "El verí del teatre"

 2. Aquest diàleg apareix en la primera part de l'obra, uns pocs minuts després d'haver començat. Quan l'actor es troba esperant per rebre al marqués, el criat li ofereix una copeta de vi. És així com comencen, no sols a parlar, sinó també a comentar i reflexionar sobre els temes i els contextos socials, els quals els dos viuen.

3. Gabriel és un ciutadà que no creu en la possibilitat que les persones es puguen moure pels distints estatus socials. Ni que un empresari prestigiós es torne en un rodamon, ni que un pobre miserable es torne en un luxós ric.

No, l'obra no abarca tant de temps com per a mostrar una evolució dels seus personatges. Però sí que es pot apreciar un canvi en la forma de parlar i comportament que mostra Gabriel, abans i després d'adonar-se compte de amb qui està parlant, que no és res més que el mateix marqués.

4. Hi ha dos temes molt rellevants: 

- Els límits difusos de la representació actoral i de la ficció amb la realitat.

- El teatre com a instrument per a reflexionar sobre la realitat a través de la mostra de com, per exemple, els individus de les classes més altes poden perviure gracies a les jerarquies socials.

Altres temes, menys importants són:

- El terror psicològic imbuït per la mentida i la manipulació.

- Exercir la crueltat i fer patir a una altra persona per una finalitat merament plaent.

Comentari de "Xenofòbia"

La xenofòbia ha sigut un dels problemes més antics de la historia humana. És tracta d'un pensament que provoca un rebuig agressiu e irracional als estrangers. Fuster relaciona aquest terme amb el patriotisme, ja que guarden una similitud i és la diferenciació d'un mateix respecte a un altre sòls pel territori. Per a considerar-se patriota es necessari señalar a altres com a estrangers i de la mateixa manera ells amb tu. És posible que el turisme estiga a poc a poc eliminant aquesta actitud, pero l'escritor defensa que mentres haja ensenyament, la xenofòbia perdurarà durant molt temps. Encara és pitjor la situació actual, comenta l'autor, perquè ja no és simplement un conflicte entre pobles, sinó el de nacions enteres. A dia de hui i en algunes àrees del mon aquestes segueixen lluitant per defensar aquesta idea tan estúpida i primitiva.

Recursos

Aclariments

: ara el foraster se'ns presenta com a client. / : ho dubto.

, al foraster, / , sempre i a tot arreu, /  , probablement imprescindible, / , al seu torn,

Sentencies

Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofobia,

Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, 

Fragment / Capitol XI (La Plaça de la diamant)

 

Capitol XI 

Resum:

Colometa és troba llitada al llit, en el moment exacte de donar a llum al seu primer fill. A la habitació es

troben una llevadora i la mare de Quimet, qui era al passadís, anant d’amunt i avall resant. La llevadora

va eixir durant uns instants i va tornar amb un bol d’aigua calenta entre les seves mans. Després li va 

donar a Colometa una tovallola per agafar-la i fer força. De sobte es va trencar una de les columnes 

del llit i el bebé va eixir, òbviament, plorant i cridant.

1 i 2. 

Es un dels esdeveniments més importants en la vida de la protagonista, és en aquest moment on 

Colometa comença una familia amb el seu primer fill, que després l'anomenen Antoni.

És sols un instant que dura molt poc, però Colometa aconsegueix donar-nos un muntó de detalls de

totes les coses que passen i de les sensacions que experimenta. Els quals allarguen l’escena un poc

més. 

3. L’única temàtica que hi ha, segons jo m’he donat compte, és la història o la vida de Colometa, 

narrada en primera persona per ella mateixa.

"Per si de cas"

Havia planejat amb Carles, Maria i Jaume, d'anar a la platja. Encara que havien anunciat tempesta, hui era un dia solejat, però per si de cas vaig agafar un paraigües. No sabia si seria puntual, així que vaig registrar tota la casa i la meua motxilla, sols per si de cas. Ja havien passat vint minuts, llavors em vaig afanyar i agafar el cotxe. Abans de pujar vaig pensar en les plantes del jardí, per tot el temps que jo estaria fora. Per si de cas les vaig regar totes a més de posar-les fertilitzant.

Els meus amics em varen preguntar on estava, perquè ja havia passat una hora. Per no perdre més temps vaig fer un últim repàs i per si de cas vaig posar l'alarma contra lladres. De camí cap a la platja vaig recordar una vegada que em va picar una caravel·la portuguesa, així que, per si de cas, vaig agafar un farmaciola, creia que seria el millor. Al passar dos hores ja em trobava on quedarem, però no vaig veure a ningú. Para eixe moment el cel s'havia ennuvolat i començaven a caure les primeres gotes.

Vaig mirar el WhatsApp on hi havia un missatge que deia "La pròxima vegada no farà falta que quedem".