Havia planejat amb Carles, Maria i Jaume, d'anar a la platja. Encara que havien anunciat tempesta, hui era un dia solejat, però per si de cas vaig agafar un paraigües. No sabia si seria puntual, així que vaig registrar tota la casa i la meua motxilla, sols per si de cas. Ja havien passat vint minuts, llavors em vaig afanyar i agafar el cotxe. Abans de pujar vaig pensar en les plantes del jardí, per tot el temps que jo estaria fora. Per si de cas les vaig regar totes a més de posar-les fertilitzant.
Els meus amics em varen preguntar on estava, perquè ja havia passat una hora. Per no perdre més temps vaig fer un últim repàs i per si de cas vaig posar l'alarma contra lladres. De camí cap a la platja vaig recordar una vegada que em va picar una caravel·la portuguesa, així que, per si de cas, vaig agafar un farmaciola, creia que seria el millor. Al passar dos hores ja em trobava on quedarem, però no vaig veure a ningú. Para eixe moment el cel s'havia ennuvolat i començaven a caure les primeres gotes.
Vaig mirar el WhatsApp on hi havia un missatge que deia "La pròxima vegada no farà falta que quedem".

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada