Acabava de tancar la porta de ma casa i ja començava a escoltar un soroll que provenia del quart. La veïna ja tornava a parlar de mi, com tots els dilluns a les 16, quan baixava a fer la compra de la setmana. Encara que no podia escoltar nítidament el que deia, ja que vivia a l'última planta, jo baixava espai centrant-me en la conversació que Glòria, la veïna, estava mantenint amb el veí del sisé. Presentava una veu agitada, com sempre que parlava de mi.
Ella ja sabia que jo estava baixant per les escales, perquè veia la meua mà agafada a la barana negra del nostre edifici. A mesura que m'apropava al seu pis notava la veu més forta i rabiosa, s'estava queixant, de mi segur que de mi, de que feia molt de soroll als matins quan baixava amb la bici a braços per anar-me'n a treballar. Que li anava a fer jo?! Eixa bici pesava com un mort i a vegades xocava amb la sorollosa barana.
És cert que mai havíem tingut una bona relació, Glòria era ja vella i vídua, no tenia res millor a fer que conspirar sobre mi e intentar que em feren fora del pis.
Cinqué pis, jo estava ja fart de la mateixa història tots els dilluns a les 16, sentia ara una altra veu, probablement era la que m'havia acompanyat durant tots aquests anys que havia viscut al pis. Ambdós veus es combinaven, l'una em deia que posara fi a la veu irritant de la veïna, era com una alarma constant que no podia apagar al meu cap.
Vaig arribar al quart, Glòria i jo vam creuar la mirada i jo inconscientment la vaig agafar per els braços i la vaig tirar per la barana negra avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada