Es va alçar per el matí i es fiu el llit per evitar que el gat l'omplira de pels. Es va preparar per a dutxar-se i, una vegada ja despullat, va eixir apressadament del cuarto de bany per comprobar que, efectivament, s'havia fet el llit. Es va preparar el desdijú posant especial atenció en que les vitamines i calories foren les exactes. Al acabar, es llavà les dents, es pentinà i va eixir. Des de que baixà les escales fins que arribà a la parà d'autobús estigué comprobant que ho havia agafat tot: claus, mòbil, cartera... Quan arribà el bus, se li va caure el cor davant la possibilitat de que s'hi haguera oblidat el bonobus a casa i no puguera arribar a temps, però resultà ser només un pensament.
Una vegada en el seient, sense res en el que pensar, la seua ment es va omplir de pensaments intrusius: "Haure tancat la porta al eixir?", "hauré donat menar al gat?", "m'hauré fet el llit??". De tant en tant mirava la parà en la que estava per asegurar-se de que no s'havia passat. Ja arribat a la seua destinació , es va dirigir al carrer que s'havia apuntat en quatre troços de paper diferents i una vegada davant el portal, es va asegurar de tocar al timbre adequat i esperà resposta.
- Si?
- Bon dia, soc Anton
- Bon dia a vosté! Ha portat la caixa que li diguí?
No la havia portat. La caixa que li digué es troba descansant al costat de la porta de sa casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada