Hui ha sonat el despertador a les sis quaranta-nou com cada dia, Jaume
s'ha alçat a desdejunar com cada dia. Abans d'eixir de casa s'ha rentat
les dents tres vegades. Ha tancat la porta i ha fet el que feia cada
dia, donar li
tres vegades al botó de l'ascensor. Ha anat caminant tranquil·lament
evitant pisar les ratlles de la vorera cap a la universitat, ha esperat a
la porta de l'aula fins a les huit menys tres minuts sabent que tres
minuts és el temps que tarda a preparar-se. S'asseu a l'aula i repeteix
el mateix ritual de sempre, trau l'estoig el deixa tangent al cantó dret
de la taula, col·loca els bolígrafs i el llapis paral·lels al costat
superior de la taula. Hui ha sigut un dia qualsevol a classe i tornant a
casa tranquil·lament com de costum. Va notar una cosa estranya quan va
arribar a la porta, estava oberta, estava tot desastrat, havien entrat a
robar i ho havien deixat tot fora de lloc. Es va ficar molt nerviosa, a la
vora del col·lapse. Hui ha sonat el despertador ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada