Havia d'estar a l'aeroport del Prat en dues hores, així que amb tot preparat va agafar les claus de la tauleta auxiliar al costat de la porta i va eixir al carrer. A 10 metres del portal la idea que no havia apagat el gas de casa va començar a rodar pel seu cap. Inevitablement, feu mitja volta i pujà a casa corrent. Durant el trajecte per les escales, recordà que tal vegada no havia apagat les llums o tancat les finestres, així doncs aprofità i ho comprovà tot. Una altra vegada al carrer, va començar a ploure i al sòl van començar a aparéixer bassals. Maria continuà caminant mentre xutava pedres per veure l'efecte que feien a l'aigua i, així, va recordar que potser s'havia deixat l'aixeta de casa oberta quan havia pujat a comprovar el gas. Impacient, pujà corrent els esglaons i en revisar que evidentment no hi havia cap bany inundat, baixà fins al portal però, i si s'havia deixat les claus dalt?
Després de trobar-les al costat de la seua targeta sanitària dins la bossa, va anar directa a l'aeroport del Prat, ja que amb tots els descuits havia perdut una hora sencera. Un cop allí, va recórrer els amplis corredors buscant la porta d'embarcament que li corresponia. Quan arribà, el cor li eixia per la boca de tant de córrer i en el moment en el qual li van demanar el passaport va buscar-lo agitadament. La recerca no va tindre èxit, va alçar el cap lentament i va fer mitja volta. L'havia oblidat i s'havia quedat sense viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada