Vaig sortir de casa i clavar-me dins de l'ascensor. Mentre baixava vaig pensar que al fer-ho tan ràpidament no havia fet un bon nus, de manera que vaig aprofitar que visc en un vinté pis per lligar-les una altra vegada, amb més calma.
Vaig sortir de l'ascensor i de l'edifici, i en la porta vaig creuar-me amb la veïna, que sense donar-se compte va xocar amb mi. De segur que em va tocar els peus, perquè tornava a notar-los solts. Em torní a ajupir i els cordí amb cura. Vaig alçar-me i vaig mirar el rellotge, perdria el tren si no corria. El nus que havia fet no aconseguiria suportar una carrera, no em va quedar una altra opció que repetir-ho, més fort. Una vegada fet, vaig córrer a l'estació, i vaig arribar amb el tren a l'andana. De segur que la carrera m'havia soltat el nus, de manera que el vaig desfer i repetí un nou nus. Mentre m'alçava vaig escoltar el tren fugint de l'andana.
Com cada matí, havia arribat tard. Com cada matí, vaig seure a l'andana i em vaig descalçar. Com cada matí, tenia els peus morats. I com cada matí, vaig dir-me a mi mateixa "demà compres unes sabatilles amb velcro".
Hui, com cada matí, em trobe a l'andana, escric açò mentres escolte el tren allunyar-se amb la meva puntualitat a dins, i descalç i amb els peus morats em dic que demà compraré unes sabatilles amb velcro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada