Martina va baixar les escales de l’estació en exactament setze segons. Era un recorregut ben calculat. Ja dins, va agafar el metro de les 15:44 i es va pujar al quart vagó.
Al baixar, es va dirigir cap a la clínica del dentista. La cita va anar prou bé, encara que el dentista sempre la renyia per rentar-se les dents quatre vegades al dia i no tres.
En el camí de tornada a casa, havia de creuar un pas de zebra en 4444 segons, així que començà a caminar molt lentament. Es va girar cap a la dreta i, atemorida, es va donar compte de que un cotxe s’aproximava a ella de manera accelerada. Apesarada, i sense poder córrer ja que no hi havia passat el minut calcul·lat, va acceptar el seu final, i va contar fins a quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada