divendres, 6 de novembre del 2020

Comentari d'un fragment de La plaça del Diamant



"I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va 
venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més no van ser com l'aire aquell d'aquell dia que va fer un tall en la meva vida [...] els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos."

- - - - - - 

Aquest fragment ens introdueix al capítol XIV i a tot el que està per vindre i canviar a la vida de Natàlia. L'inici de la Segona República (1931-1939), contextualitza aquest fragment, on Quimet apareix voleiant una bandera republicana. Al principi del capítol narra que la Natàlia passeja pel Passeig de Gràcia i va al mercat a comprar, ens descriu amb detall les olors i ens arriba una percepció d'una Natàlia feliç i calmada, que no s'espera tot el que portarà la Segona República a la seva vida, el començament de problemes que arrossegaria durant quasi tota la novel·la.

És un tipus d'avantsala als canvis que vindran a la vida de la protagonista, ja que els primers catorze capítols passen en els anys previs a la Segona República, on la vida de Natàlia transcorria amb normalitat.

La temàtica d'aquest fragment és l'enyorança, als temps de calma de la seva vida passada, prepatiment i el canvi, expressats al fragment, on Natàlia diu que aires com el d'aquell dia ja no els ha pogut tornar a sentir i que tots els altres aires ja no van ser com aquell, i que els seus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos, que vol dir el pas de la seva vida quotidiana sense entrebancs a la seva vida amb maldecaps grossos, com la costosa criança dels seus fills a causa del seu nou treball o el patiment que sofreix pels nous inquilins, els coloms d'en Quimet.

En aquest capítol, no s'identifica cap símbol, encara que es podria dir que el vent és una metàfora a la seva vida, un vent que ha escampat i ja no està. També es podria interpretar l'acció d'en Quimet de voleiar una bandera com un anunci o advertiment de tot el que està per passar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Text creatiu: "Encendre el calfador"

Encendre el calfador pot ser un procés vital de gran importància, diria que inclús comparable a tindre descendència. Primer de tot, cal obri...