Fragment "La plaça del diamant"

 

 Pàgina 208

"Tot s'havia acabat."[...] "Quan dormirien, primer l'un i després l'altre, els ficaria l'embut a la boca i els tiraria el salfumant a dins i després me'n tiraria jo i així hauríem acabat i tothom estaria content, que no fèiem cap mal a ningú i ningú no ens estimava."

Aquest fragment posa fi al capítol XXXIV i reflexa la desesperació de Colometa que, en morir Quimet i coincidint amb la duresa i extrema misèria de la guerra, no té res per portar-se a la boca i decideix, després d'una sèrie de decisions difícils com la venda d'objectes amb gran valor sentimental, que l'única solució és posar fi a la seua vida i a la dels seus dos fills. Açò, com es vorà després, no ocorrerà ja que quan Colometa vaja a comprar el salfumant amb el que té pensant cometre aquest terrible acte rebrà una oferta de treball de l'adroguer, que posteriorment serà el seu marit.

L'únic element real que apareix ena quest fragment és l'embut, però indirectament es da referència a la Guerra Civil Espanyola, ja que el fet de veure's en una situació tan extrema es deu a la pobresa que provoca aquesta en la població i a que Quimet mor lluitant en aquesta i, per tant, deixa de portar queviures a casa.

La temàtica reflexada és la desesperació que sofrien moltes persones durant la postguerra.

El símbol que apareix és l'embut, amb el qual Colometa pretén acabar amb la vida dels seus fills i amb la seua pròpia. A més, apareix al mateix temps q els coloms i la seua forma de con invertit cada volta més estret representa perfectament com amb el pas del temps els diferents problemes que pateix provoquen en ella una ansietat i una angoixa creixents.