«Tot era igual, però tot era bonic. Eren uns coloms que no empastifaven, que no s'espuçaven, que només volaven aire amunt com àngels de Déu»
El més important i significatiu són els coloms. Els canvis i l'evolució que experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista mentre que els altres personatges importants es relacionen d'una altra forma amb aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el símbol de la seva vida amb ell.
Quan els coloms arriben a casa de la parella els gran problemes comencen. Els coloms envaeixen progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat i, més endavant, la casa. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren al a vida de la Natàlia i imposen la seva voluntat.
El coloms tenen un doble significació profunda: la llibertat i empresonament de la protagonista. El fet de l'alliberament del coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la brutícia i les pudors que causen provoquen una gran angoixa, un desequilibri i, en definitiva, un tancament de la protagonista.
Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l'element que la simbolitza, els coloms, trencant, d'aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. Natàlia sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l'últim colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat tot just tancat, es veu en la metamorfosi d'un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva vida amb el seu primer marit.
El record angoixant i neguitós dels coloms millora al final de la novel·la, quan comença a refer-se dels sotracs de la guerra. Casada de nou i convertida en senyora Natàlia, el record dels coloms s'idealitza. Un clar exemple, és quan Natàlia explica la història dels coloms a una dona al parc la història no té res a veure amb la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada