"I si els coloms van sortir del colomar i si els vam deixar volar, va ser per culpa d'en Cintet, perquè va dir que els coloms havien de volar, que no havien estat fets per viure entre reixat, sinó per viure entre el blau. I els va obrir la porta de bat a bat i en Quimet, amb les mans al cap, semblava fet de pedra, no els veurem mai més.
I els coloms, molt malfiats, van anar sortint del colomar, els uns darrera dels altres, amb molta por que els paressin una trampa. N'hi havia que, abans de volar, pujaven a la barana i prenien vistes. Els passava que no estaven acostumats a la llibertat i trigaven a enlairar-se. I només van arrencar a volar tres o quatre. I s'hi van ajuntar els altres, fins a nou, perquè els altres covaven. I en Quimet, quan va veure que els coloms volaven per damunt del terrat i només per damunt del terrat, va perdre la grogor de la cara i va dir que tot anava bé. Els coloms, quan van estar tips de volar van anar baixant ara l'un ara l'altre, i es van ficar al colomar com velles a missa, a passos petits i amb el cap endavant i endarrera com maquinetes ben engegades. I des d'aquell dia no vaig poder estendre la roba al terrat perquè els coloms me l'empastifaven."
He triat aquest fragment perque yo crec que el que representa es que els coloms referintse a colometa(Natalia) malgrat que ixen es que den a prop del colomar i a la fi tornen i crec que el que representa es que Natalia malgrat que el pase mal amb en Quimet es que da al seu costat i acaba tornant amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada