“...Allò s'havia d'acabar. Vaig buscar l'embut. Ja feia dos dies que no havíem tastat res. Ja feia temps que m'havia venut les dues monedes de mossèn Joan que me les vaig vendre com si m'arrenquessin de viu envio tots els queixals de la boca. Tot s'havia acabat. ¿On era l'embut? ¿On l'havia posat? Amb totes les coses que m'havia anat venent estava segura que l'embut no hi era. ¿On era, on? Després de molt buscar i de molt regirar el vaig trobar bocaterrosa damunt de l'armari de la cuina. Enfilada a dalt d'una cadira el vaig trobar allí, esperant-me. Bocaterrosa i cobert de pols el vaig agafar i no sé per què el vaig rentar i el vaig desar a dintre de l'armari. Només em calia comprar el salfumant. Quan dormiren, primer l’un i després l'altre, els ficaria a l'embut a la boca i els tiraria el salfumant a dins i després me'n tiraria jo i així hauríem acabat i tothom estaria content, que no feien cap mala ningú i ningú no ens estimava…”
Fragment del capítol XXXIV del llibre La plaça del Diamant.
1. Ubicació del fragment en l'argument de l'obra
Aquest fragment narra l'extrema situació que estan vivint Natàlia i els seus fills, enmig de la guerra. El seu marit Quimet i el seu amic Cintet havien mort al front lluitant i per tant ja no podien portar-li les provisions que acostumaven a rebre. A més Natàlia havia intentat tornar a la casa on treballava, malgrat que l’havien acomiadat de mala manera, per demanar si la podien tornar a contractar, però li havien dit que no volen tindre res a veure amb rojos, és a dir, amb membres del bàndol republicà. Aquesta en trobar-se en eixa situació havia començat a vendre totes les seues pertinences per canviar-les per aliments, però ja no tenien res per a alimentar-se. Tot açò condueix a Natàlia a idear un pla per matar els seus fills i així evitar que es moriren de fam i deixarien de sofrir. El pla consisteix a agafar l’embut que hi ha en un armari de la cuina i mentre els seus fills dormen ficar-los l’embut a la boca i tirar-los salfumant provocant així la mort d’aquests. Una vegada fet açò faria el mateix amb ella mateixa. No te salfumant a casa per tant decideix baixar a demanar li'l a l’adroguer i com que no te diners, fer un teatre perquè semblés que s’havia deixat els cèntims a casa. Antoni, l’adroguer, veient la mala cara de Natàlia decideix contractar-la perquè treballés en sa casa.
2. Referents o elements de la realitat (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) al fragment
En aquest fragment situat al capítol XXXIV hi trobem a Natàlia, la protagonista. Un personatge femení que ens transmet la força d'una lluita a diària per seguir endavant i superar els problemes socials mitjançant el treball i la dedicació malgrat que en aquest fragment estiga en un moment de debilitat i semble descontrolada. Natàlia pateix una forta transició de caracterització durant el recorregut de l'obra, i se'ns presenta a l'inici com una dona innocent, fàcil de dominar que no sap dir que no per no fer mal als altres; després va agafant força durant el pas de la novel·la, finalment es transforma de nou en Natàlia deixant de ser Colometa després de la mort del seu marit en Quimet i troba el gran amor amb Antoni.
3. Temàtica pròpia de l'obra
La temàtica reflectida en aquest fragment és la presa de consciència de Natàlia la desesperació que li provoca la situació que li està tocant viure. Altres temàtiques característiques de l'obra són, el pas del temps, la maduració, l'amor en diferents graus i la soledat.
4. Símbol que apareix al fragment; funció que fa en la novel·la
El símbol que apareix en aquest fragment és l'embut i és un dels més importants de la novel·la. Apareix per primera vegada a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms i ara en aquest fragment torna a eixir per simbolitzar el malson que està vivint i perquè és l’element elegit per Natàlia per a matar els seus fills i després a ella. La forma de l'embut, d'un con invertit amb un tub cada vegada més estret, representa l'angoixa de la Natàlia que cada moment va a més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada