Comentari d'un fragment de la Plaça del Diamant

 

"Als quatre poms del llit, aquell llit negre amb el cobrellit de roses
vermelles, hi havia llaços: un de blau, un de lila, un de groc i un de color de
pastanaga. Em va fer estirar, em va tocar i em va escoltar com si fos un metge, encara
no, va dir tot entrant al menjador. I en Quimet, tot espolsant la cendra del puro a terra,
va dir que ja s’ho pensava."

Aquest fragment és el final del Capítol VII.

En aquest moment de la història ja fa un temps que el Quimet i Colometa s'han casat, i ell ja s'està imposant clarament amb fets com el de la moto en la qual l'obliga a pujar. En aquest precís moment és un dia que Colometa no ha menjat molt i la mare d'en Quimet se'n pensa que està embarassada, de manera que la portà al llit (que està ple de llaços) però comprovar-ho. Però no ho estava, de manera que la mare sort al menjador i li ho diu, el qual ja s'ho esperava.

La temàtica d'aquest fragment gira entorn a l'embaràs de Natàlia. Com podem vore llegint aquest fragment, tenen molts problemes per tindre un fill perquè ella no és queda embarassada. I arran d'açò podem discernir un altre tema recurrent durant tota la novel·la, que és el maltractament i constant menyspreu d'en Quimet a Colometa. El problema podria haver sigut d'ell no d'ella, però en cap moment se li passa pel cap, a més, està decepcionat amb ella, mostrant així el menyspreu que acompanya a la subjugació a la que està sometida Natàlia, que a més sempre pensa que mai serà tan bona com Maria.

En aquest fragment no trobem cap element de la realitat, però podem vore el símbol dels llaços, que tot i que finalment significaran la tranquil·litat que sent Natàlia al quedar-se per fi embarassada, en aquest moment de l'obra estan associats més bé a la poca fertilitat que se'n aprecia.