Comentari "La plaça del diamant"
“L'endemà, a la casa dels meus senyors, vaig trencar un vas me'l van fer pagar per nou, això que ja estava una mica esquerdat. Quan vaig arribar al pis, carregada amb les veces, cansada que no podia més, em vaig haver d'aturar i tot davant de les balances dibuixades a la paret, que quan estava cansada era on se m'acabava l'alè. Vaig clavar un parell de castanyes al nen sense raó, i va plorar, i la nena, quan el va veure plorar, també es va posar a plorar, i ja érem tres, perquè jo també em vaig posar a plorar i els coloms parrupejaven i quan va arribar en Quimet ens va trobar amb la cara rajant llàgrimes i va dir que només li faltava aquesta.”
Aquest fragment dóna inici al capítol XXV. Ens trobem en un context en el qual la feina de Quimet comença a anar malament i la Natàlia decideix posar-se a treballar. Ho fa a una casa d'una família rica, i al mateix temps Quimet munta un negoci de venda de coloms a casa. Durant la lectura del fragment es pot apreciar el malestar i cansament de la Natàlia, que més tard es cansarà dels coloms que cria son marit i tractarà d'evitar que nasquen més. Més endavant en la novel·la, començarà la revolució.
La temàtica predominant a aquest fragment i al capítol XXV és sens dubte la soledat. Natàlia es troba en una situació angoixosa, en la qual ha de fer-se càrrec de la casa i dels seus fills tota sola. Al fragment s'aprecia com l'esgotament del seu treball es transporta fins a sa casa on , segons ella, ningú servia per res. A això se li suma la presència dels coloms, que havent envaït el pis i li feien la vida impossible.
Al fragment no trobem cap element de la realitat, però si esmentem dos símbols. Les balances apareixen en forma d'equilibri, Natàlia passa per davant de la paret on estan gravades i enyora tindre estabilitat a la seua vida. Els coloms simbolitzen la llibertat i l'empresonament de la Natàlia. El fet de l'alliberament dels coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos, en canvi, la brutícia i pudors que provoquen causen una situació de desequilibri i angoixa la vida de la protagonista. Per això, incapaç de sostenir aquesta situació, es rebel·la contra els coloms, tancant així els llaços de subjecció que la unien a Quimet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada