Laura va eixir de casa per anar al supermercat a comprar llepolies, beguda i arròs per a fer paella al dia següent, que era el seu aniversari. Més o menys va eixir sobre les set de la vesprada, el supermercat estava a 25 minuts de casa caminant, que es convertirien en 30 a la tornada tenint en compte que tindria que tornar amb el carro ple.
Quan estava a meitat camí es va posar a pensar si s'havia deixat la porta oberta, així que va tornar corrent a casa. En arribar va veure que sí que l'havia tancat així que tornà a emprendre camí cap al supermercat. Ja arribant, creia que s'havia deixat una aixeta oberta, i encara que estava ja prop del supermercat, sentia que havia de tornar a casa a tancar-lo. Altra vegada, gens, tot correcte. Per tercera vegada va tornar al supermercat i una vegada allí no va poder entrar al supermercat perquè feia deu minuts que l'havien tancat.
En aquell moment, de la rabia, trencà a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada