Joan Fuster en el text de "Gent", vol introduir-nos algunes idees sobre aquest concepte. Quan parlem sobre gent, sempre ens referim als altres, però mai a nosaltres mateixos. L'autor cita al text "la gent són els altres i no jo", però, sí que fa referència a conceptes en els quals nosaltres mateixos sí que ens incloem com: poble, colla, societat, etc. A més a més, "gent" sol ser dit pels mateixos que ho han fet i en dir-ho, es desentenen de l'acció, per exemple: la gent cridava. Fuster ens explica que no hi ha cap dubte que la gent són els altres, però sobretot cadascú de nosaltres.
Al text trobem una gran varietat de recursos diferents. L'autor realitza l'ús de cometes («la gent que sortia del futbol o del cinema»), l'utilitza per a nomenar la intertextualitat d'un emissor desconegut, a més a més, l'utilitza per a canviar el significat d'algunes paraules [cal posar-ne exemple]. Remarca la presència del lector amb verbs en primera persona del plural ("només podem parlar de la gent quan hem deixat de ser gent").
[1,7/2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada