Comentari del poema 'L'estampeta'

 Tema

El tema principal del poema és la duresa i crueltat que es va sofrir durant l'època de la postguerra espanyola, especialment els més dèbils i vulnerables. Aquest poema, com indica el títol, es tracta d’una estampeta, un quadre, que reuneix els principals elements de la postguerra de València. L’obra pren la forma d’una narració històrica, amb patiments específics («el dol sobre el teu cos») i patiment col·lectiu («Trista, trista València, quina amarga postguerra!») imposats pel franquisme.

Mètrica

Ús dels versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest metre, considerat el vers més culte de la literatura, és utilitzat per Estellés en moltes composicions d’aquest llibre i en altres seus. Els trenta-set versos que conformen el poema no rimen entre si, però segueixen pautes sil·làbiques repetides, és a dir, són versos blancs.

Figures literàries

 Estellés té una manera d’expressió pròpia, inèdita i molt personal. Utilitza un llenguatge poc adornat,  del carrer («si ho viu no me’n recorde», «En fan dos»),  poc habituals  per a reflectir una realitat cruel, bruta i desventurada, donant als poemes dignitat i poder expressiu. 

Pel que fa als recursos literaris, la repetició ajuda a construir el poema i trobem que les paraules repetides són les paraules clau que defineixen la postguerra. La combinació d’anàfores («aquelles cames llargues i quasi sense gràcia/ aquelles cames tristes, l’estiró de la guerra») i paral·lelismes sintàctics («De dol sempre, de dol per a tota la vida») ajuden a destacar aquells elements que més preocupen i ocupen el poeta.  

Altres figures retòriques com les metàfores, que amaguen eufemísticament les referències al sexe i a la sexualitat («els llocs secrets», «la primera sang»), el quiasme («de casa a la feina i de la feina a casa»); les exclamacions retòriques («Quina gana de contemplar pel·lícules!»), o la sinècdoque amb què les cames evoquen el cos sencer de la dona, adolescent encara.