El tema del poema és una descripció dels anys de postguerra. Davant aquest context amarg de cauteles i fam, sols l'amor apareix com a element transgressor ("Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor"), que ajudava a superar aquells dies de repressió i d'una realitat que la dictadura intentava imposar.
Altres temes dels poemes d'Estellés són l'amor apassionat i salvatge que perviu en el temps, la impossibilitat de fer un cant a València, la ciutat de l'autor, o el record de l'amor carnal i sexual.
Pel que fa a la mètrica Estellés fa ús dels versos alexandrins d'art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. Aquest és considerat el vers més culte de la literatura i és utilitzat per Estellés en moltes composicions d'aquest llibre i en altres seus. El poema està compost per trenta-dos versos blancs, és a dir que no rimen entre si però sí que segueixen pautes sil·làbiques repetides.
Una ltra mètrica del seu poemari la podem trobar a un poema que alterna els decasíl·labs amb cesura en la quarta síl·laba i els tetrasíl·labs.
Finalment els recursos literaris que utilitza l'autor al poema són les repeticions que ajuden a estructurar el poema i a realçar els elements que més interessen al poeta. També empra el paral·lelisme sintàctic "per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres" o l'anàfora combinada amb el polisíndeton, que proporciona una vitalitat molt particular als seus poemes. La metonímia l'ajuda a descriure les misèries i les mancances de la postguerra "demanava pa, medicines i amor". A més, empra la metàfora i la interrogació retòrica, com les referències al sexe, per a focalitzar l'expressió en l'atmosfera de la postguerra, que el poeta desitja descriure en profunditat, reforcen la tensió emotiva i omplin els versos d'evocacions i de suggeriments.
Altres recursos freqüents d'Estellés són la hipèrbole, l'asíndeton o l'encavallament, entre altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada